El tret de sortida a l'Any Xammar, commemoració sobre la qual ha informat anteriorment TITULARS.CAT (blocs del 26/04/2014, del 26/02/2014, del 19/10/2013 i vídeo report del 19/10/2013) va tenir lloc a finals del 2013, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement i el 40è aniversari de la seva mort. El promou l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès, localitat molt vinculada a Xammar, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. La Secretaria de Comunicació del Govern català va retre un primer homenatge a la seva figura el 2012, i va posar el seu nom al Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar. Una iniciativa que té per objectiu impulsar la projecció internacional de Catalunya a través d'un contacte permanent amb els mitjans de comunicació d'arreu del món. Nascut l'any 1888 a Barcelona, Eugeni Xammar va córrer món des de primers de segle en paral·lel a la incessant tasca d'escriure als diaris. L'any 1914, des de Londres viu dos fets decisius: l'esclat de la Gran Guerra i l'inici de la dedicació professional al periodisme. Corresponsal d'El Día Gráfico i, posteriorment, de La Publicidad, viatjarà al front britànic i, de tornada a Barcelona, l'any 1917 és nomenat cap de redacció de la revista aliadòfila Iberia.
Tràiler del documental Eugeni Xammar, la ploma silenciada / AJ. AMETLLA DEL VALLÈS-YOUTUBE
L'armistici de novembre de 1918 l'enxampa en un hospital militar a França, i, després d'una breu estada a Madrid, on escriu per a Le Figaro i La Correspondencia de España, entra al servei d'informació de la Societat de Nacions. Instal·lat a l'Alemanya de la postguerra, es casa amb Amanda Fürstenwerth, exerceix de corresponsal de La Veu de Catalunya i La Publicitat, i acull el seu amic Josep Pla. Junts fan un viatge per Alemanya, fruit del qual serà una entrevista a Adolf Hitler, polemitzen sobre el periodisme català i visiten la Unió Soviètica. Home de món i catalanista, manté contacte amb els exiliats durant la dictadura de Primo de Rivera, i amb la proclamació de la República Catalana es posa al servei de Francesc Macià. Amb la II República, a més, serà nomenat delegat a la Fira de Mostres de Leipzig i agregat de premsa a l'ambaixada de Berlín. Des de la capital alemanya no s'està d'intervenir amb duresa en els afers de Catalunya, a les pàgines d'El Be Negre i sota el pseudònim de Peer Gynt, mentre és testimoni de l'ascens del nazisme des de les pàgines del diari Ahora. Amb l'esclat de la Guerra Civil, comença un periple d'exiliat, primer a París, on exerceix de secretari de l'ambaixada republicana, i posteriorment en diferents capitals europees. Amb la caiguda de Catalunya, abandona tots els càrrecs i s'instal·la amb la seva esposa a França, des d'on serà testimoni de la II Guerra Mundial. A partir de 1945, col·labora amb els presidents Irla i Tarradellas, i escriu a diverses revistes de l'exili. De tota manera, la seva principal dedicació, a partir de llavors, es concentra en l'exercici de la traducció en organitzacions internacionals, professió que desenvoluparà fins que, vell i malalt, s'instal·la definitivament a l'Ametlla del Vallès, on ja passava temporades des dels anys 50 i on morirà l'any 1973, no sense haver dictat abans, al seu amic Josep Badia, unes interessantíssimes memòries titulades Seixanta anys d'anar pel món.
+info: http://www.eugenixammar.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada