Núria Ribalta presenta a Canovelles la seva novel·la 'La llavor de la revolta'

L'escriptora Núria Ribalta, col·laboradora a la secció LITE de TITULARS.CAT, va presentar dimarts de la setmana passada a Canovelles la seva darrera novel·la: La llavor de la revolta (Pagès Editors, 2014). L'acte, que va tenir lloc a la Biblioteca Frederica Montseny, va comptar amb la presència de l'autora, així com de Cristina Puig, tècnica de l'Oficina de Català de Canovelles; i Miquel Vallmitjana, biòleg, doctor en biotecnologia per la UAB i membre de 'Som lo que sembrem'. L'autora també ha presentat el llibre anteriorment a Granollers, concretament el passat 4 de desembre, a la llibreria La Gralla, comptant amb l'escriptor Isidre Grau. Ribalta té previstes encara dues presentacions més de la seva novel·la: la propera presentació serà el mes de febrer a Lleida, on l'acompanyarà l'escriptor Josep Pàmies i l'editor Lluís Pagès; la darrera presentació tindrà lloc el mes de març a Barcelona, on també s'hi comptarà amb Lluís Pagès i Isidre Grau, a més de l'escriptor i científic Xavier Duran.

Portada de La llavor de
la revolta / PAGÈS EDITORS

La llavor de la revolta es presenta com un viatge iniciàtic de la seva protagonista, la Iriri Juruna, una noia mestissa de vint-i-tres anys que viu en la cruïlla de dos mons, el de Santarém (Brasil) i el de Vallmanya (Segrià), els quals, malgrat la distància, es troben atrapats en la teranyina de la globalització. Un viatge pertorbador, intrigant i alhora tendre, conduït de la mà d'una narradora que ens explica els fets en primera persona i ens destapa una xarxa de relacions i situacions humanes complexa. La seva és una història fosca i dura que anirà descobrint pel camí, alhora que prendrà consciència que en aquest món tan global, la seva història particular s'aixeca com un altaveu que clama a favor de la identitat i la llibertat dels pobles. Amb un pare depressiu, que ha viscut per triomfar a les Amèriques, i una àvia que mira sorpresa com l'agricultura tradicional i familiar és envaïda pels monocultius transgènics. La vida del camp i dels pagesos es veurà sotraguejada, i també la d'una immigració que té el desig d'arrelar-se, víctima d'una globalització que ha generat misèria i crisi alimentària i que els ha escopit dels seus llocs d'origen sense possibilitat de retorn. Núria Ribalta i Sanz (Granollers, 1951) viu a Canovelles. És llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona i en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona; ha estat professora de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari i actualment es dedica a la literatura. La seva primera novel·la, Bitllet de tornada, va guanyar el Premi de Narrativa Consell Comarcal d'Òmnium Cultural de Granollers, l'any 2006. L'any 2011, va guanyar, amb l'obra L'ombra de Proteu, el XVII Premi de Novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders de 2011, amb la qual havia quedat finalista, el mateix any, del Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes. Arran precisament d'haver guanyat el Premi Valldaura-Memorial Pere Calders, que atorguen conjuntament l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i el Servei de Publicacions de la UAB, Núria Ribalta ha començat enguany a col·laborar amb TITULARS.CAT a la secció LITE, en la qual regularment ha publicat fragments literaris.

+info: http://www.pageseditors.cat