Restaurat el 'Retrat d'Enric Prat de la Riba', obra de l'escultor Ismael Smith

El Museu d'Història de Catalunya dedica un espai especial al Retrat d'Enric Prat de la Riba d'Ismael Smith (1917) en el marc d''El Museu presenta…' després d'una exhaustiva tasca de restauració i documentació que permet conèixer millor l'obra i retre a l'artista un merescut reconeixement. El retrat que Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886-White Plains, Nova York, 1972) va fer a Enric Prat de la Riba és una de les obres destacades de la seva trajectòria com a escultor. És un cap gegantí i expressiu que té molt a veure amb uns altres retrats de personatges rellevants que va fer en aquella època i que malauradament han desaparegut: el d'Enric Granados, el d'Isaac Albéniz i, entre d'altres, el de Francesc Cambó. Com molta de la producció artística d'Ismael Smith, l'escultura del cap de Prat de la Riba va restar desaparegut durant anys. Probablement era una de les obres que hi havia en el seu taller del Carrer del Call de Barcelona i que es va perdre durant la Guerra Civil. El model en bronze del cap del polític Francesc Cambó, per exemple, fou fos per fer-ne municions. I de les testes de Granados i d'Albéniz no se sap res. No obstant, conscient de la seva vàlua, Smith les havia fet fotografiar totes i és així com ara en tenim coneixement, gràcies a aquestes imatges d'època que es guarden a l'Arxiu Mas de l'Institut Amatller d'Art Hispànic.

L'obra restaurada / PEP PARER; MHC

L'any 2011 va aparèixer l'escultura del cap de Prat de la Riba. Va ser identificat gràcies al catàleg de la Fundació Palau i, poc després, va passar a Palau Antiguitats i es va fer pública la troballa. El Museu d'Art de Cerdanyola va mirar de poder-lo adquirir, sense èxit en temps de crisi. Fins i tot va intentar fer-ho mitjançant una subscripció popular que no va arribar a quallar. Mentrestant, l'obra va ser inclosa a l'exposició Joaquim Torres-García i Barcelona, 1891-1919 (Palau Antiguitats, Barcelona, 16/10/2013-7/2/2014). Finalment va ser adquirida pel Museu d'Història de Catalunya, que la integrava en la seva col·lecció i la presentava immediatament després a l'exposició 'La Mancomunitat de Catalunya. Cultura i Pedagogia (21/3/2014-27/4/2014)'. En acabar l'exposició, es va iniciar un procés de restauració i documentació i actualment es presenta amb tots els honors en el marc d''El Museu presenta...', un programa dedicat a la difusió dels fons i les col·leccions del Museu. Posteriorment, l'obra passarà a integrar-se a l'exposició permanent del Museu, dins l'espai dedicat a la Mancomunitat de Catalunya (concretament dins l'àmbit 'Els anys elèctrics', a la tercera planta del Museu). Amb tota probabilitat Smith va concebre el seu cap de Prat de la Riba arran de la mort d'aquest l'1 d'agost de 1917, un fet que havia commocionat al país. Durant mesos, fins i tot anys, es van succeir els actes d'homenatge, molts pobles i ciutats de Catalunya van atorgar el seu nom a places, avingudes i carrers, amb les consegüents plaques commemoratives. Smith era nascut a Barcelona però passà llargues temporades a Madrid i Sevilla i l'any 1918 es va instal·lar a Nova York. Va combinar la seva residència als Estats Units amb estades curtes a Barcelona fins al 1930, en què va deixar la seva carrera d'artista i, en un gir sorprenent, es dedicà a investigar i escriure sobre el tractament del càncer, de tal manera que va produir un gran nombre de manuscrits d'aquesta temàtica que actualment es troben a l'arxiu de la Hispanic Society of America, a Nova York. L'any 1962 va ser ingressat, contra la seva voluntat, en un hospital psiquiàtric de White Plains, on va passar els darrers dotze anys de la seva vida. Aquest gir en la seva vida va fer que deixés de realitzar escultura, que la seva activitat en l'art fos cada cop menor i que, finalment, junt amb el fet que gran part de la seva obra es perdés, la seva figura fos oblidada. El Museu d'Història de Catalunya, amb l'afany de difondre els seus fons i apropar les seves col·leccions al públic, desenvolupa el programa 'El Museu presenta…'. Aquesta iniciativa, encetada l'any 2013, té la finalitat d'exposar tres peces destacades i singulars de la col·lecció al llarg de l'any. Les obres presentades anteriorment han estat: L'Onze de Setembre de 1714, d'Antoni Estruch (paper moneda català del 1936 al 1939: la col·lecció Antoni Turró; 1939: Testimonis de la desfeta) presentada l'any passat; i fa dos anys les obres La nena obrera, de Joan Planella; Estendard: Euterpe. Primera sociedad Coral de España i Joia, de Jaume García Antón.

+info: http://www.mhcat.cat