 |
| Ada Colau celebra el seu resultat a Barcelona / CCMA |
Els pactes, ja siguin puntuals o estables, condicionaran necessàriament la política municipal arreu de l'Estat, així com la de les comunitats autònomes que també han celebrat eleccions als seus parlaments aquest diumenge: 13 en total, concretament totes excepte Catalunya, Andalusia, Galícia i País Basc. A la vista dels resultats d'aquests comicis, els acords esdevindran claus per a la governabilitat en un escenari polític força fragmentat respecte de la situació viscuda fins ara, tal i com ja avançaven diversos sondejos i diferents enquestes: una fragmentació marcada especialment per la irrupció dels denominats partits emergents, que prenen terreny al tradicional bipartidisme tot i que sense desbancar-lo totalment. A tot l'Estat, el
PP esdevé la força més votada als comicis municipals, tot i que en retrocés respectes dels anteriors, aconseguint aquest cop el 27,03% dels vots, que es traduirien concretament en 6.024.383 de vots i 22.743 regidors, segons
dades facilitades ahir per la vicepresidenta del
Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, amb el 99,33% del vot escrutat. Segons les mateixes dades, el
PSOE seria el segon més votat amb el 25,04% de vots, que es corresponen amb 5.580.471 vots i 20.819 regidors.
Ciutadans, el partit d'
Albert Rivera, irromp com a tercera força amb 1.459.571 vots, és a dir el 6,55% dels vots i 1.527 regidors.
Podem no figura com a tal perquè no s'hi ha presentat amb la seva marca a les municipals.
 |
La formació d'Albert Rivera esdevé la
tercera més votada a tot l'Estat / CCMA
|
El resultat dels comicis, doncs, tot i donar el
Partit Popular com la força més votada en el conjunt de l'Estat, li pot fer donar un tomb important a moltes alcaldies i presidències de comunitats autònomes. El mateix li passa a
CiU a Catalunya, que és la força més votada en general però de fet ja dóna per acceptat que a l'alcaldia de Barcelona hi accediria
Ada Colau, líder de
Barcelona en Comú, qui ha aconseguit 11 escons, un més que
Xavier Trias. Colau esdevindria així la primera alcaldessa de la capital catalana. A la resta de capitals catalanes: el
PSC es manté primer a Tarragona i a Lleida, tot i que en retrocés, mentre que a Girona hi continua
CiU com a més votada; a Tarragona hi entren
Ciutadans i la
CUP, torna
ERC i pel que fa a
ICV es queda igual; a Lleida s'esvaeix la majoria d'
Àngel Ros i el consistori queda format per set formacions; a Girona també hi entra
Ciutadans i retorna
ERC mentre que
ICV es queda sense representació. A la ciutat de Madrid, en canvi, el
PP té 21 escons, sols un regidor més que
Ahora Madrid, l'opció encapçalada per
Manuela Carmena; mentre que el
PSOE es queda amb nou i
Ciutadans hi entra amb set, mentre que
IU es queda fora. A d'altres grans ciutats també queda configurat un panorama força fragmentat. En el cas de València,
Rita Barberá perd la seva majoria absoluta davant la sorpresa d'un important segon lloc per a
Compromís. A Sevilla, guanya el
PP però hi pot haver també un pacte que li impedeixi governar i també es dóna una situació similar a Saragossa o a Màlaga. En l'àmbit dels comicis a nivell de les comunitats autònomes que en celebraven, com a dades destacables s'hi observa que el
PSOE guanya a Extremadura amb 30 escons, seguit del
PP amb 28,
Podem amb sis i
Ciutadans amb un. A Castella-La Manxa,
María Dolores de Cospedal perd la majoria absoluta, aconseguint 16 escons a la
Junta de la seva comunitat, mentre que el
PSOE n'obté 14 i
Podem hi entra amb tres. A les
Corts Valencianes, es dóna una situació més fragmentada: hi guanya el
PP amb 31 diputats, el
PSOE n'obté 23 i
Compromís en suma 19, mentre que
 |
ERC torna a alguns ajuntaments com
el de Tarragona / FACEBOOK |
Ciutadans i
Podem n'obtenen 13 cadascun. Però una segmentació encara més gran es dóna a les Balears, on vuit formacions entren
al Parlament, on també guanyen els populars però perdent la majoria absoluta. Pel que fa a
UPyD,
Rosa Díez ha anunciat que no tornarà a presentar la seva candidatura al Consell de Direcció
del partit a causa del fort descens de vots obtinguts i el volum de representació perduda que ha experimentat la seva formació. Com a apunt relatiu a Ceuta i Melilla, revalida la majoria absoluta el
PP a totes dues ciutats. En relació als resultats a la Val d'Aran,
CiU repetex la majoria absoluta al
Conselh Generau; els representants de
Convergència en aquest territori lamenten no haver obtingut el mateix èxit als municipis aranesos.
