L'IPHES troba a l'Abric Romaní un recipient neandertal excavat a terra i d'uns 60.000 anys

Al centre el forat excavat a terra que hauria servit per
escalfar aigua fa uns 60.000 anys; també s'hi aprecien
fogars associats / PALMIRA SALADIÉ; IPHES

En el marc de la seva campanya d'excavació a l'Abric Romaní, l'equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha trobat, segons va informar ahir, un recipient en un sòl d'habitació neandertal de fa 60 000 anys que serviria per escalfar aigua. Els neandertals de l'Abric Romaní (Capellades, Anoia) van excavar a terra un forat còncau de 40x30x10 cm. Pot tractar-se d'un contenidor fet amb un pal cavador i serviria per escalfar aigua. Aquest forat es troba prop de la paret i envoltat d'una gran quantitat de fogars en els quals s'han trobat abundants roques calcàries i espeleotemes amb fractures tèrmiques. La intervenció arqueològica ha consistit de manera fonamental en el registre del conjunt localitzat en la unitat Qa de l'Abric Romaní, amb una antiguitat de sobre 60.000 anys. Es tracta d'un dipòsit molt prim, d'una superfície de 180 m2, molt ric en materials arqueològics, on s'evidencia una ocupació molt intensa per part dels neandertals, un fet que queda avalat per la gran quantitat de restes que s'hi ha trobat associades a diferents fogars, molts d'aquests encara per delimitar en l'espai.  Els fòssils que s’han obtingut enguany són producte de les diferents activitats domèstiques que els neandertals desenvoluparen en aquest punt estratègic. Les eines de pedra tallada han estat elaborades amb una gran diversitat de matèries primeres, entre les quals destaquen el sílex, la calcaria i el quars; n'hi ha de denticulades i osques. Pel que fa a les restes faunístiques sobresurt el cavall, el cérvol, l'ur i la cabra . La major part d'elles presenten una elevada fracturació producte de l'aprofitament del moll de l'os. Els ossos també tenen abundants marques de tall produïdes amb les eines de pedra durant l'espelletament i descarnació dels animals obtinguts per la caça. A l'espera d'estudis més precisos, l'equip considera que possiblement estan exhumant les restes de més de 15 animals, tots ells caçats, escorxats i consumits pels neandertals.

Ascla de sílex trobada a l'Abric Romaní / IPHES

En la campanya d'aquest agost, sobre la qual recentment ha informat TITULARS.CAT (bloc de l'11/08/2015) s'ha incorporat una nova forma de registre de les superfícies arqueològiques mitjançant tècniques fotogràfiques. La finalitat és obtenir imatges amb el material arqueològic in situ i integrar aquesta documentació gràfica dins una gran composició digital de la superfície excavada. Aquesta informació és de gran interès per explicar la distribució espacial del jaciment i gaudir d'un mapa visual dels llocs on es desenvolupaven les diferents activitats, que s'exposarà en el futur Museu del Neandertal de Catalunya, que acollirà Capellades. Precisament, el conseller del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha efectuat ahir mateix una visita als terrenys on s'ha de construir dita infraestructura, així com al Passeig (encara tancat al públic) de la Cinglera del Capelló, i a l'excavació a l'Abric Romaní. La campanya d'enguany referma, segons l'IPHES, la tendència observada en altres nivells que tenien els neandertals d'efectuar les activitats lligades a l'ús del foc a prop de la paret de l'abric. Allí s'observen restes arqueològiques de petita grandària i menys densitat que en altres àrees del jaciment, cosa que indica fortes analogies amb àrees dormitori i la possibilitat de que el nivell  Q fos un campament de tipus residencial. L'existència d'habitacions de grups neandertals és una singularitat en el registre arqueològic mundial només comparable amb pocs jaciments prehistòrics lligats als grups d'homo sapiens. També s'observen en les investigacions etnològiques i etnogràfiques sobre les societats caçadores i recol·lectores actuals en diferents indrets de la Terra, així com en el propi nivell N de l'Abric Romaní, d'uns 50.000 anys d'antiguitat, recerca aquesta última que va ser publicada el 2011 a la revista Current Anthropology. A l'excavació d'enguany hi ha pres part un equip de 50 persones estructurades en dos torns, principalment procedents del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i d'altres centres de formació predoctoral (principalment d'Espanya, França, Itàlia, Veneçuela, Xile i Txèquia). La intervenció arqueològica està programada dins el projecte Cinglera del Capelló aprovat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i rep també el suport de l'Ajuntament de Capellades i de la seva regidoria de Cultura.

Al fons i el segon d'esquerra a dreta, el conseller Ferran Mascarell, ahir durant la seva visita a l'Abric Romaní, escoltant les explicacions de l'arqueòleg Eudald Carbonell, d'esquenes i a l'esquerra de la imatge / IPHES

+info: http://www.iphes.cat