Comencen les presentacions d'un llibre que explica la vida de Vicenç A. Ballester i Camps

L'obra elaborada per Josep Muray i Fermí Rubiralta dóna a conèixer la biografia del creador i difusor de l'estelada

L'Ajuntament del Masnou acull avui la primera presentació del llibre Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938). Creador de l'estelada: es tracta de la biografia escrita conjuntament pels historiadors Josep Muray i Fermí Rubiralta, que acaba de publicar l'editor Rafael Dalmau, a la col·lecció 'Al Guió del Temps'. Seguidament tindrà lloc la mateixa presentació a Barcelona, el 9 de febrer al Museu d'Història de Catalunya; a Terrassa, l'11 de febrer al Centre Cultural Òmnium Terrassa; i finalment a Vilassar de Mar, el 9 de març a la Sala Galvany. En paral·lel a la presentació de la biografia de Ballester, la Fundació Reeixida donarà a conèixer, en el marc de les respectives presentacions del llibre a Barcelona i a Terrassa, la 'Primera Ruta de la Independència', un circuit cultural i polític a través dels indrets on tingueren lloc els esdeveniments clau del primer independentisme català organitzat del segle XX. A l'acte que es farà al Museu d'Història de Catalunya es comptarà, a més, amb la presència d'algunes personalitats que varen donar suport, l'any 2008, a la commemoració de la creació de l'estelada.

Portada del llibre / RAFAEL DALMAU

Vicenç Albert Ballester i Camps és conegut com un dels forjadors més destacats de l'independentisme històric català, així com el creador i difusor del símbol independentista català més característic: l'estelada, la històrica senyera del triangle blau i l'estel blanc, de clares reminiscències cubanes. A banda de la creació i difusió de l'estelada, Ballester va definir moltes de les senyes d'identitat catalanes del nostre temps i va crear una iconografia pròpia que avui, en part, encara perdura dins del moviment independentista: va impulsar el moviment anti-repressiu (La Reixa i l'Associació Catalana de Beneficència), va ser dels primers a organitzar una Diada Nacional de l'Onze de Setembre reivindicativa i no folklòrica, va ser-ne un element clau de l'aparell de propaganda com a editor i director de publicacions com ara La Tralla (en dues èpoques), Renaixement i La Tronada, va col·laborar en diferents capçaleres separatistes i va proposar un himne nacional per a Catalunya abans que Els Segadors. En el terreny professional, Ballester fou capità de marina i també es dedicà, per les seves relacions americanes (en especial amb Cuba), a la importació i exportació de tota mena de productes (des de l'alimentació a la maquinària). així com en la innovació tecnològica: energia hidroelèctrica, gas acetilè (que permetia la il·luminació pública i la pesca a l'encesa, per exemple), etc. Esmerçant tots els seus esforços i la seva fortuna personal, va impulsar un ampli ventall d’organitzacions que abastava pràcticament la totalitat d’expressions cíviques i culturals (orfeonisme, cant coral, excursionisme, sardanisme, etc) i a defensar el conreu de la llengua catalana: destaca, en aquest sentit, la creació (1904) i el manteniment de les Escoles Catalanes Mossèn Cinto així com la posada en marxa de la revista infantil En Patufet, projecte que inicialment no reeixí del tot i que va haver  de vendre el 1905. En relació als autors de la biografia de Vicenç A. Ballester: Josep Muray és responsable de l'arxiu personal de Vicenç A. Ballester, al Masnou, i Fermí Rubiralta és un dels principals historiadors de l'independentisme català, amb obres com Una història de l'independentisme polític català. De Francesc Macià a J.L. Carod-Rovira (2004), i amb biografies com les dels dirigents polítics Miquel Badia i Joan Cornudella.

+info: http://www.rafaeldalmaueditor.cat