Marc i Martina són, respectivament, el nom de nen i de nena més escollit per les famílies catalanes durant l'any 2015, segons es desprèn de les dades recollides per Caprabo mitjançant el seu programa social 'Benvingut Nadó'; unes dades que la cadena de supermercats ha difós en un comunicat dimecres passat. Marc encapçala el rànquing de noms de nen des del començament del programa 'Benvingut Nadó', fa més de 20 anys. Per la seva banda, Martina manté el liderat en el rànquing, que ja va obtenir els anys 2013, 2011 i 2010, mentre que el 2012, el nom líder va ser Júlia. En el top 5 de noms de nen triats l'any passat, hi ha Martí, Biel, Hugo i Pol, mentre que en nenes segueixen al nom de Martina, com a noms preferits pels pares Bianca, Laia, Pilar i Aina. Per províncies, Marc és el nom que encapçala el rànquing a la província de Barcelona; Paul se situa al capdavant a Tarragona, mentre que Jan és el nom més posat a Lleida i Girona. Martín ocupa el segon lloc a Barcelona i Girona, mentre que Biel i Arnau ho fan a Tarragona i Lleida, respectivament. La tercera posició de Tarragona i Girona és per a Marc mentre que a Lleida i Barcelona és per a Biel. En el cas dels noms femenins segueixen les disparitats de noms per províncies. Martina és el nom més escollit a Barcelona, mentre que Carina, Júlia i Bianca són els noms més posats a Tarragona, Lleida i Girona, respectivament. En segon i tercer lloc s'hi situen, respectivament, Laia i Bianca a Barcelona; Júlia i Bianca a Tarragona; Aina i Ona, a Lleida; i Aina i Júlia, a Girona.
Algunes altres curiositats que es desprenen de les dades generades pel programa 'Benvingut Nadó' indiquen que noms com Bianca i Aina comencen a despuntar i a desbancar Paula, Laia i Carla, els noms de nena més posats a Catalunya en aquests 23 anys. Els noms de nen com Martí, Biel, Hugo estan guanyant força i s'estan imposant a Pol, Pau, Eric i Arnau que eren alguns dels noms que es mantenien en el top ten dels més seleccionats des de l'any 2000 s'estan situant de forma ininterrompuda entre els deu noms més seleccionats, i que s'han multiplicat per 75 en una generació. Altres dades que desvetlla el programa indiquen que els noms tradicionals de nen estarien en recessió: és el cas d'Antonio, Francisco, José i Josep, que s'han dividit per deu en una generació; mentre que altres com Jordi, Javier, Xavier o Carles, ho han fet per tres. En el cas de les nenes, els noms tradicionals que es troben en major recessió són Isabel i Montserrat, que s'han dividit per tres en una generació. El programa d'ajuda a les famílies 'Benvingut Nadó' és una iniciativa que té més de 24 anys d'història i es concreta en una cistella amb productes per a nadons i descomptes en compres per l'arribada dels recent nascuts. Al llarg de la seva història, Caprabo ha distribuït més d'1,3 milions de cistelles que representen ajudes per un valor superior a 300 milions d'euros. 'Benvingut Nadó' ha ajudat a 2 de cada 3 famílies catalanes. Caprabo va ser pioner en impulsar l'any 1992 aquest programa en un moment en el qual l'orientació empresarial cap a les accions de compromís social era, en general, més escassa que l'actual.
Top 5 de noms de nens més posats l'any 2015 a Catalunya, per províncies / CAPRABO
Top 5 de noms de nenes més posats l'any 2015 a Catalunya, per províncies / CAPRABO
En els primers sis mesos de l'any el banc català capta a Mèxic més de 100 clients en banca d'empreses
Banc Sabadell ha tancat la primera meitat de l'any 2016 amb un increment del seu benefici net atribuït del 20,7%, fins als 425,3 milions d'euros; els sis primers mesos de l'any, segons un comunicat emès pel propi grup financer divendres de la setmana passada, el marge d'interessos s'ha situat en els 1.942,5 milions de euros, cosa que implica una millora del 49,5% interanual. De la seva activitat al llarg del primer semestre de l'any, Banc Sabadell també destaca que a Mèxic, on va iniciar la seva activitat com a entitat financera el 4 de gener de 2016 tal i com va informar TITULARS.CAT (bloc del 14/05/2016), en poc més de sis mesos l'entitat s'ha posicionat entre les 7 principals quant a concessió de crèdit a empreses en aquest país i ha superat de manera significativa la previsió de creixement dels seus volums. En sis mesos el banc català ha captat a Mèxic més de 100 clients en banca d'empreses i ha col·locat crèdit per sobre de 1.500 milions de pesos mexicans (96 milions de dòlars) i per sobre de 22.000 milions (1.336 milions) en banca corporativa. Banc Sabadell aspira, en aquest sentit, a ser una corporació rellevant al mercat mexicà, gràcies a uns ambiciosos plans d'expansió i de creixement. D'altra banda, Banc Sabadell va arriba el passat mes de juny a un acord per tal de vendre Mediterráneo Vida, societat filial d'assegurances de vida-estalvi i estalvi-previsió que es va adquirir com a fruit dels processos d'integració bancària i que gestiona una cartera sense noves contractacions des de l'any 2014. La societat manté un volum de saldos de clients de 1.900 milions d'euros. El compromís de la compravenda s'ha fet amb un consorci de fons liderat per Ember, tot i que el tancament de la transacció està condicionat a l'obtenció de les autoritzacions reguladores.
Segons valoració del mateix comunicat de Banc Sabadell, i pel que fa concretament a la valoració en conjunt del segon trimestre de 2016 s'ha caracteritzat per la resistència dels ingressos, tant en el marge d'interessos com en comissions, i també pel creixement de l'estoc brut de crèdit per primer cop des de 2012; amés a més, s'ha mantingut el bon ritme en la contenció de costos i ha continuat la millora en l'activitat comercial. Les comissions reflecteixen un creixement tant interanual com intertrimestral per la favorable evolució del conjunt de l'activitat comercial. Els ingressos per comissions pugen en termes interanuals un +15,3% (+5,3% intertrimestral). Destaca l'increment dels ingressos per comissions de fons d'inversió, comercialització de fons de pensions i assegurances i gestió de patrimonis, que en conjunt creixen un 30,4% en relació amb el segon trimestre de 2015. La ràtio de morositat del grup continua la via decreixent i es troba en el nivell més baix des de principi del 2012, gràcies a la reducció contínua d'actius dubtosos el segon trimestre. Al llarg dels tres darrers mesos, s'ha reduït en 67 punts bàsics i, en els dotze últims, la reducció és de 218 punts bàsics, fins al 6,83% en termes de grup. La cobertura de dubtosos es situa en el 54,08% en tancar el segon trimestre de 2016. Las quotes de mercat continuen millorant el segon trimestre. És remarcable l'increment en la quota de targetes de crèdit, que supera el 7,3%, i assegurances de vida, en el 5,3%. Els actius dubtosos han disminuït 1.039,3 milions d'euros en termes intertrimestrals i, en tancar el segon trimestre de 2016, el saldo de riscos dubtosos puja a 10.634,8 milions d'euros. Quant al conjunt dels actius problemàtics, s'han reduït en 967,9 milions d'euros en termes intertrimestrals i, al final del segon trimestre, el saldo d'actius problemàtics es situa en 19.899,5 milions d'euros. El volum d'actius problemàtics s'ha reduït els dotze darrers mesos en 3.289,5 milions d'euros. Les provisions fetes la primera meitat de l'any totalitzen 901,8 milions d'euros, cosa que implica una reducció del 48,4% per comparació amb el mateix període de l'any passat, que van pujar a 1.749,1 milions d'euros. En tancar el segon trimestre de 2016, els resultats per operacions financeres (ROF) totalitzen 502,8 milions d'euros (excloent-ne TSB totalitzen 447,9 milions d'euros) i inclouen, entre altres coses, 355,2 milions d'euros per venda d'actius financers disponibles per a la venda de renda fixa i 109,5 milions d'euros per l'operació de compra, per part de Visa Inc., sobre la totalitat de les accions de Visa Europe.
Xifres consolidades del compte de resultats del Banc Sabadell a 30 de juny de 2016 / BANC SABADELL
El trencament d'un cargol de la suspensió obliga l'equip a retirar-se en la prova final, que és la que atorga més puntuació
El CAT09e en marxa, a l'Autòdrom Riccardo Paletti / JAS
L'equip ETSEIB Motorsport de la Universitat Politècnica de Catalunya ha conclòs, en la 6a posició d'un total de 21, la seva participació en la categoria de vehicles elèctrics (1E) de la Fórmula Student d'Itàlia, que ha tingut lloc, també per a les altres categories de la competició, és a dir combustió (1C) i ambdues modalitats conjuntes (3), del 22 al 25 de juliol a l'autòdrom italià Riccardo Paletti, a Varano de Melegari (Parma). Format per 34 joves estudiants de 3r i 4t curs de Grau i de Màster d'Enginyeria Industrial, dels quals el 25% són dones, l'equip ETSEIB Motorsport ha competit amb un monoplaça elèctric construït pels seus integrants: el CAT09e. Demostrant un alt grau de preparació, han obtingut uns resultats parcials excel·lents, tot i que en la prova final anomenada 'Endurance', que és la que atorga més puntuació, van haver de retirar-se a causa de l'inesperat trencament d'un cargol de la suspensió, que els desplaçava d'un podi que fins a aquell moment ocupaven per mèrits. Les diferents puntuacions de les proves que han de superar l'equip humà i el vehicle són variades i exigents alhora.
Xavier Massot, que junt amb Víctor Calvo és un dels 'team leaders' del programa 2016 d'ETSEIB Motorsport, resumeix la participació de l'equip en aquesta prova italiana de la Fórmula Student, destacant que "els resultats obtinguts considerem que són bons, ha quedat clar que el nostre és un bon projecte que ens hagués permès ocupar el podi absolut. Desafortunadament la prova final, que a més és la més important a l'efecte de puntuació" i afegeix que "analitzarem què ha pogut provocar la fallada per millorar de cara a la República Txeca". El CAT09e és un monoplaça elèctric creat pels alumnes d'ETSEIB Motorsport per tal de participar en tres proves de la reconeguda Fórmula Student 2016: després d'aquesta prova disputada a Itàlia, la següent tindrà com a marc l'Autòdrom de Most, a la República Txeca del 3 al 6 d'agost; i l'última tindrà com a epicentre el Circuit de Barcelona-Catalunya, del 25 al 28 d'agost.
El monoplaça CAT09e i, al darrere, tot l'equip ETSEIB Motorsport, al l'Autòdrom Riccardo Paletti / JAS
El cap negociador tindrà rang de director general i començarà a exercir el càrrec el proper 1 d'octubre
Barnier probablement haurà de negociar de manera especial amb David Davis
El president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, ha nomenat ahir l'exvicepresident de la pròpia CE i també exministre francès, Michel Barnier, cap negociador responsable de liderar la preparació i la realització de les negociacions amb el Regne Unit en virtut de l'article 50 del Tractat de la Unió Europea. Michel Barnier informarà directament el president, tindrà a la seva disposició els millors experts de la Comissió i estarà aconsellat per un grup de directors generals que tracten amb qüestions rellevants per a les negociacions. Barnier tindrà rang de director general i exercirà el càrrec a partir de l'1 d'octubre d'enguany.
Donald Tusk i Jean-Claude Juncker acostant-se cadascun al
seu respectiu faristol per a la roda de premsa del passat 29 de
juny amb motiu de la reunió informal a propòsit del 'Brexit' /
CONSILIUM.EUROPA.EU
En el moment de la designació de Barnier, Juncker ha afirmat: "Estic molt satisfet que el meu amic Michel Barnier hagi acceptat aquesta tasca important i difícil. Volia un polític amb experiència per aquesta feina. En Michel té grans habilitats per a la negociació i una vasta experiència al capdavant de carteres polítiques importants per a les negociacions tant com a ministre d'Afers Exteriors i d'Agricultura com també com a membre de la Comissió responsable de Política Regional, Reformes Institucionals i Mercat Interior i Serveis. Té una extensa xarxa de contactes a totes les capitals europees i al Parlament Europeu, cosa que considero important per a la seva tasca. En Michel tindrà accés a tots els recursos de la Comissió que necessiti per a fer la seva feina. M'informarà directament i l'invito a fer resums regulars al Col·legi de Comissaris per mantenir el meu equip assabentat del transcurs de les negociacions. Estic segur que estarà a l'altura d'aquest nou repte i que ens ajudarà a establir una nova relació amb el Regne Unit una vegada el país hagi abandonat la Unió Europea". Els caps d'Estat i de Govern dels 27 Estats membres així com el president del Consell Europeu i el de la CE van reunir-se de manera informal el 29 de juny a Brussel·les després del referèndum del 23 de juny al Regne Unit, en relació al qual va informar TITULARS.CAT (bloc del 24/06/2016). A la referida reunió van acordar que calia organitzar la sortida del Regne Unit de manera ordenada i l'article 50 del Tractat de la Unió conté les bases legals per a aquest procés. En línia amb el principi de 'no hi haurà negociació sense notificació', la feina del cap negociador durant els propers mesos serà la de preparar el terreny internament per al treball que ha de venir després. Una vegada el Regne Unit activi l'article 50, Barnier farà els contactes necessaris amb les autoritats britàniques i tots els Estats membres interlocutors; en aquest sentit, i atès que, tal i com també va informar TITULARS.CAT (bloc del 14/07/2016), el recent definit Executiu britànic té a David Davis com a encarregat dels assumptes específics relacionats amb el 'Brexit', serà amb aquest amb qui el cap negociador probablement haurà de tractar de manera especial en el desenvolupament de la seva tasca.
Policies i bombers arriben al lloc de l'atac d'ahir a l'església de
Saint-Etienne-du-Rouvray / CHARLY TRIBALLEAU; AFP
La Policia francesa ha abatut ahir dos segrestadors que, actuant en nom de l'autodenominat Estat Islàmic (EI) i segons ha confirmat l'agència Amaq, havien irromput en una església i degollat el seu capellà, prenent a més quatre hostatges, concretament tres monges i dos feligresos. Els dos criminals han procedit al seu assalt en plena cerimònia matinal al temple situat a la regió de Normandia, concretament a Saint-Etienne-du-Rouvray, a prop de la ciutat de Rouen. Armats amb ganivets han acabat amb la vida del pare Jacques Hamel i segons ha comentat una de les monges que havia pogut escapar-se, la germana Danielle, els autors de l'acte terrorista feien proclames islamistes i que es varen gravar un vídeo mentre procedien en el seu acte criminal. El president del país, François Hollande i el ministre de l'Interior francès, Bernard Cazeneuve, s'han desplaçat ahir mateix al lloc dels fets i des d'allà Hollande ha explicat precisament que els dos segrestadors reivindicaven pertànyer a l'Estat Islàmic. Per la seva banda, en una primera reacció via Twitter, el primer ministre francès, Manuel Valls, va expressar ahir el seu "horror" pel tràgic succés. Es tractaria, de fet, del primer atemptat que l'EI provoca en un temple religiós cristià a Europa, i el papa Francesc, a qui, per tal de participar a la Jornada Mundial de la Joventut, avui se l'espera a Cracòvia, ciutat polonesa molt vinculada a la figura del papa Joan Pau II, ha expressat ahir el seu "dolor" per la nova tragèdia viscuda a França: el pontífex ha transmès aquest missatge mitjançant un comunicat emès pel portaveu del Vaticà, Federico Lombardi. El propi Hollande ha parlat ahir per telèfon i expressar-li així el seu condol per la mort del capellà. I l'arquebisbe de Rouen, per cert, prenia la decisió de tornar precisament de les Jornades de la Joventut per tal d'estar amb les víctimes i familiars. En les hores següents al crim s'ha pogut determinar que un dels atacants ha estat Adel Kermiche, un noi de 19 anys d'edat i francès, nascut a Mont-Saint-Aignan (Seine-Maritime) i d'ascendència siriana, que el 13 de maig de l'any passat va ser localitzat i detingut a Turquia; se'l va empresonar fins el 18 de març passat i ara estava sota vigilància electrònica; a més havia intentat arribar a Síria en dues ocasions, segons ha explicat ahir el fiscal general francès, François Molins.
L'atac a l'església de Saint-Etienne-du-Rouvray es produeix just dos dies després que a Alemanya un home sirià de 27 anys d'edat s'immolès a la ciutat bavaresa d'Ansbach: ho va fer amb un artefacte explosiu prop d'on se celebrava un festival de música, l'Ansbach Open, i no va causar més morts que la seva pròpia però va ferir 15 persones, quatre d'elles de forma greu i es van evacuar de seguida prop de 2.500 persones. D'aquest acte, dut a terme a fora del bar denominat Eugens Weinstube, també s'ha responsabilitzat l'Estat Islàmic mitjançant igualment un comunicat de l'agència Amaq, propera a aquesta organització terrorista i el qual es coneix almenys des d'abans-d'ahir; a més el propi autor, qui havia passat per un hospital psiquiàtric s'havia gravat en un vídeo on jurava lleialtat a l'EI i feia amenaces contra Alemanya, segons ha explicat dilluns en roda de premsa des de Nuremberg el ministre de l'Interior bavarès, Joachim Herrmann. I també en roda de premsa abans-d'ahir però des de Berlín, el portaveu del Ministeri de l'Interior alemany, Tobias Plate, informava que el terrorista, identificat com Mohammed Dalil, tenia una ordre d'expulsió a Bulgària, però no s'havia executat i s'investiga per què no s'havia procedit a expulsar-lo del país, un procediment del qual no en són responsables els Estats federats alemanys. Dalil va arribar fa dos anys a Alemanya i va presentar sol·licitud d'asil però va ser denegada fa un any; així mateix, Plate ha assegurat que s'estan investigant 59 persones, entre refugiats i sol·licitants d'asil per presumptes inclinacions jihadistes, en molts casos per indicis apuntats per companys dels propis albergs on es troben. Plate ha deixat clar a més que cap dels responsables dels darrers atacs violents registrats a Alemanya es trobava entre les persones investigades i ha demanat esperar al desenvolupament de les investigacions.
Compareixença d'abans-d'ahir per part de Joachim Herrmann / RUPTLY; YOUTUBE
Compareixença d'abans-d'ahir per part de Tobias Plate / RUPTLY; YOUTUBE
A banda d'aquest cas, 5 dones gestants infectades també pel zika han donat a llum amb normalitat a Catalunya en els darrers mesos
El Departament de Salut de la Generalitat, mitjançant el secretari de Salut Pública, Joan Guix, i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, mitjançant el doctor Félix Castillo i la doctora Elena Carreras, han informat conjuntament ahir a la tarda, en roda de premsa des del propi Hospital i posteriorment mitjançant un comunicat, de l'evolució d'un cas d'infecció per virus zika d'aquells que se segueixen en aquest centre hospitalari barceloní: en concret, es tracta del d'una dona que ahir al matí ha donat a llum un nadó que presenta microcefàlia: es tracta de la primera vegada, a l'Estat espanyol i probablement a la resta d'Europa, que es produeix, en una mare afectada de zika, el naixement d'un bebè afectat per microcefàlia. La infecció per virus zika s'hauria produït en la mare quan aquesta estava de viatge a Llatinoamèrica i la causa hauria estat una picada de mosquit. La dona va decidir seguir amb l'embaràs un cop li van diagnosticar la infecció el passat mes de maig, quan estava de 20 setmanes de gestació. Segons ha explicat, en la referida roda de premsa, el cap del Servei de Neonatologia de l'Hospital, Félix Castillo, el nounat presenta un perímetre cranial baix, però es troba clínicament estable, té les constants vitals normals i no requereix reanimació ni cap altre suport específic ni suplementari. El metge ha afegit que el nadó serà sotmès a la resta d'exploracions complementàries, tot assegurant que per ara és impossible predir les conseqüències a llarg termini que pugui causar-li aquesta afectació. Per la seva banda, també en aquesta roda de premsa, la cap del Servei d'Obstetrícia del mateix hospital, Elena Carreras, ha informat que el part, per cesària, s'ha desenvolupat sense complicacions i que l'estat de la mare evoluciona favorablement. A banda d'aquest cas, i segons ha indicat el també participant en la roda de premsa d'ahir, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, cinc dones gestants infectades per zika ja han donat a llum a Catalunya en els darrers mesos, en uns parts que s'han desenvolupat amb normalitat i sense complicacions posteriors en mares i nadons des del naixement fins a l'actualitat.
Roda de premsa d'ahir amb motiu d'aquest cas de naixement
amb afectació de microcefàlia. A la taula, d'esquerra a dreta:
Elena Carreras, Joan Guix i Félix Castillo / HOSPITAL
VALL D'HEBRON
En total, des de l'1 de gener s'han registrat a Catalunya 91 casos d'infeccions, en 24 homes i 67 dones, 21 de les quals són gestants (aquesta darrera xifra ja inclou les 6 dones que han donat a llum fins ara). En tots els casos es continua aplicant el protocol d'atenció a dones embarassades que han estat en situació de risc per contraure el virus zika. Aquesta guia d'actuació implica fer un seguiment exhaustiu d'aquestes gestants, però també dels seus nadons després del part. El total de 91 casos d'infeccions per aquest virus són importats i, a data d'avui, a Catalunya no s'ha produït transmissió autòctona. Des del Departament de Salut, i en la línia de la informació ja aportada per TITULARS.CAT (bloc del 07/05/2016), es recorda que per tal d'evitar que les dones embarassades puguin infectar-se de zika, no viatgin a les zones endèmiques, que són principalment països del Carib, d'Amèrica del Sud i d'Amèrica Central, així com d'Àfrica; i, en cas de fer-ho, aplicar els repel·lents adequats a la pell i utilitzar peces de roba de colors clars, de màniga llarga i que cobreixin la major part de la superfície del cos. També és convenient que les dones que hagin estat en algun dels països de risc siguin sotmeses a una anàlisi de sang per detectar la presència d'anticossos contra el virus del zika, independentment de si presenten símptomes. A més, si la parella de la dona embarassada ha viatjat a aquests països també es recomana l'ús del preservatiu durant la gestació com a mètode per tal d'evitar transmetre la infecció. El virus zika (ZKV) provoca un quadre lleu amb febre moderada, exantema que s'estén des de la cara a la resta del cos, artritis o artràlgia passatgera (principalment articulacions petites de mans i peus), conjuntivitis i símptomes inespecífics com ara miàlgia, cansament i mal de cap. Fins al 2007 només s'havien descrit casos esporàdics en alguns països d'Àfrica i Àsia. No obstant, en l'última dècada s'ha expandit a nous territoris donant lloc a brots epidèmics en diverses illes del Pacífic. Durant el 2015 s'ha detectat transmissió autòctona del virus en diversos països d'Amèrica Llatina.
Marta Pascal i David Bonvehí abans-d'ahir a Barcelona en
conèixer-se els resultats de la votació (a la dreta de la
foto s'hi pot apreciar Josep Rull) / PDC
Com a resultat de la votació que els passats dies 22 i 23 de juliol han pogut realitzar els associats i simpatitzats del Partit Demòcrata Català (PDC), substitut de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i nascut fa pocs dies aquest mateix mes de juliol tal i com va informar TITULARS.CAT (bloc del 12/07/2016), la candidatura 'Amb tothom', liderada per Marta Pascal i David Bonvehí, ha estat l'escollida per a la direcció executiva de la formació havent assolit el 87,76% dels vots. Quant a l'única candidatura que optava a la presidència "desdoblada" del partit, era la del tàndem format per Artur Mas i Neus Munté, que ha recollit un 95,07% dels vots: Mas exercirà com a president i Munté ocuparà la vicepresdiència. Aquest equip per a la presidència del partit, que a la pràctica seria purament simbòlica, haurà de treballar coordinadament amb la direcció executiva, que dirigirà el dia a dia del partit, formada per Pascal i Bonvehí i els altres 10 membres de la candidatura 'Amb tothom'. La jornada de primàries del Partit Demòcrata Català ha comptat amb una participació de 5.430 votants, un 60% dels associats a la formació política. En la seva compareixença des de les dependències del partit a Barcelona, després de conèixer-se els resultats, Pascal ha declarat que "La nostra primera feina serà anar a buscar tothom, tant gent que formava part de Convergència com nova gent que s'hi vulgui sumar". Per la seva banda, també a la seu de la formació a Barcelona han comparegut conjuntament Mas i Munté: Mas ha destacat que el partit persegueix un Estat lliure però dins la Unió Europea; i Munté, tot seguit ha declarat que es posa a disposició del partit per tirar endavant el projecte d'independència.
El portaveu de la jornada i membre del comitè organitzador del congrés del PDC, Francesc Sànchez, estat l'encarregat d'anunciar abans-d'ahir, des de la seu de la formació a Barcelona, els resultats del procés de primàries. Sànchez ha detallat que la candidatura 'Renovació PDC' que pugnava per la direcció executiva amb la candidatura 'Amb tothom', ha obtingut un 12,27% dels vots. A la vegada, ha remarcat que tots els candidats de la llista guanyadora han superat el 70% el suport. La presidència al Consell Nacional del partit es disputava entre els candidats Mercè Conesa, Santi Vila i Joan Vila. L'escrutini dels vots ha situat Conesa com la candidata guanyadora amb un 49,44% (2.623 vots), per davant de Santi Vila amb un 42,04% (2.230 vots) i del candidat Joan Vila amb un 8,52% (452 vots). Sànchez ha assenyalat que "cap de les candidatures supera el 50%", afegint que "d'acord amb els estatuts, si cap dels candidats renuncia hauríem d'anar a una segona volta entre Mercè Conesa i Santi Vila". Finalment, Sánchez ha anunciat el resultat final de les candidatures que optaven al Defensor de l'associat: Iolanda Aguilar ha obtingut un 34,09%, amb 1.571 vots; Iolanda Garcia ha rebut un 24,50% amb 1.129 vots; just per davant d'Enric Llauger que ha tingut un 23,85% i 1.099 vots; i Francesc Xavier López amb un 17,53%. El portaveu del procés de primàries ha remarcat que en aquest cas, si no hi ha cap renúncia també s'hauria de celebrar una segona volta entre Iolanda Aguilar i Iolanda Garcia. Els estatuts del PDC han estat ratificats per una àmplia majoria de 97,44% de vots a favor.
Els integrants de la presidència i de la direcció executiva del partit abans-d'ahir a Barcelona a la part exterior de l'entrada de la seu de la formació a Barcelona, després de conèixer-se els resultats: al centre hi ha Marta Pascal, Artur Mas, Neus Munté i David Bonvehí; tots quatre estan envoltats per la resta de membres de la candidatura guanyadora a la direcció executiva del partit / PDC
Es tracta d'un estudiant alemany amb família d'origen iranià i que s'hauria suïcidat després de cometre el seu acte mortífer
Missatge en un cartró dipositat ahir al lloc dels fets en
memòria de les víctimes: s'hi pot llegir 'Per què?' en
alemany; també s'hi aprecien una espelma i flors / AFP
L'atac a trets que divendres va truncar de manera tràgica la tarda en una hamburgueseria i en un centre comercial, a la ciutat alemanya de Munic, el va dur a terme un jove alemany de 18 anys, la família del qual és d'origen iranià: la Policia de Baviera, 'land' alemany d'on Munic n'és la capital, arribava ahir a aquesta conclusió després d'haver procedit a un registre a la casa del noi a qui es va trobar mort a aproximadament poc més d'un quilòmetre del centre comercial en qüestió i amb qui prèviament agents policials havien intercanviat trets, tot i que la mort del jove atacant se l'hauria produïda ell mateix d'un tret al cap. Després d'unes sis hores en estat d'emergència a Munic, des que van tenir lloc els fets, ja eren les primeres hores de la matinada de dissabte quan el cap de la Policia de la capital bavaresa, Hubertus Andrä, notificava als mitjans els primers detalls en relació al perfil i la identitat de l'únic autor d'un atac amb el qual va causar la mort a 9 persones i 27 van resultar ferides; a més de l'edat i nacionalitat del noi que va provocar l'acte mortífer, Andrä també va comentar en aquest moment que no hi havia indicis per tal de relacionar-lo amb l'autoproclamat Estat Islàmic. Prèviament, durant les primeres hores posteriors a la tragèdia es contemplava l'opció que haguessin estat tres els causants del crim, ja que un cotxe amb tres persones al seu interior hauria estat vist sortint a tota velocitat del centre comercial immediatament després que tingués lloc la matança duta a terme pel jove que va començar els seus trets indiscriminats primerament en una hamburgueseria de la cadena McDonald's, ubicada al davant centre comercial, i posteriorment des del terrat d'aquest mateix centre, anomenat Olympia Einkaufszentrum i ubicat a prop de l'Estadi Olímpic de la ciutat, on l'any 1972 van ser assassinats 11 atletes jueus. També les primeres informacions havien suggerit que podien haver hagut trets en altres indrets de la ciutat, específicament a l'Estació Central de Trens, cosa finalment desmentida per la investigació, tot i que la xarxa de transports va quedar clausurada fins que ahir es va restablir el seu funcionament.
Mapa on s'indica la ubicació del centre comercial on va
tenir lloc part de l'atac de divendres / BBC; GOOGLE
Les víctimes mortals tenien totes entre 14 i 20 anys d'edat, excepte una de 45; tres serien dones i no hi havia cap turista o estranger; d'entre els ferits, segons les darreres dades conegudes ahir, hi havia 10 en estat greu. Segons una intervenció a primera hora d'ahir per part del cap de personal de la cancelleria alemanya, Peter Altmaier, els motius de la matança encara no estaven clars, però ahir mateix aquests els aspectes essencials d'aquest crim van quedar almenys mínimament explicats per part d'Andrä en una segona compareixença davant dels mitjans, aquest cop al migdia i acompanyat pel portaveu de la Policia de Munic i encarregat d'introduir la roda de premsa, Marcus da Gloria Martins; el portaveu de la Fiscalia de Munic, Thomas Steurkraus-Kloh; i el cap de l'Oficina Policial que s'ocupa dels afers relacionats amb crims a Baviera, Robert Heimberger. D'acord amb l'explicació d'Andrä, l'autor del crim s'hauria documentat força en relació a d'altres actes violents com aquest que va acabar cometent, protagonitzats per joves que causaven morts indiscriminades amb una arma de foc; en aquest sentit, Andrä reconeixia la similitud específicament amb el crim comès per Anders Behring Breivik, el jove noruec d'ideologia ultradretana i xenòfoba que va causar 77 morts i més de 200 ferits en els seus dos actes criminals, un i en primer lloc a Oslo, la capital noruega, on van matar amb un cotxe-bomba 8 persones; i l'altre tot seguit a Utøya, una illa noruega on va causar la mort a trets a 69 persones entre els assistents a un campament juvenil organitzat pel Partit Laborista noruec; uns actes dels quals precisament divendres es complien cinc anys. Admetia, però, Andrä que encara no havia estat possible procedir a l'interrogatori als pares del jove atacant de divendres, atès que aquests encara es trobarien en estat de xoc. Per la seva banda, Thomas Steinkraus-Koch, ha explicat que el jove autor de la matança de divendres a Munic, de qui no consten antecedents penals, només havia estat perjudicat en dos casos: en una baralla amb tres joves, fet que va quedar arxivat per considerar-se de poca importància; i en un robatori l'any 2012. Pràcticament al mateix temps que acabava aquesta segona compareixença, feia una intervenció el ministre de l'Interior de Baviera, Joachim Herrmann. Quant a la cancellera alemanya, Angela Merkel, també compareixia ahir a Berlín després de participar al migdia a la reunió del Gabinet de Seguretat del qual han format part també el vicecanceller, Sigmar Gabriel, i diversos ministres, entre ells el de Defensa. Merkel, tot seguit, ha comparegut per tal de reconèixer la tasca de les forces de l'ordre i per tal de remarcar que s'acabarien trobant les causes del tràgic succés. I precisament les investigacions a mesura que han anat evolucionant durant tota la jornada d'ahir han acabat determinant que el jove respondria al nom d'Alí David Sonboly, era estudiant i havia nascut i crescut a Munic on els seus pares, amb qui vivia juntament amb el seu germà, havien arribat a finals dels anys 90 des de l'Iran. Les autoritats apunten, en definitiva, que es tractaria d'un jove que hauria actuat fonamentalment a causa de patir una malaltia depressiva, com sembla que, segons un vídeo difós, ell mateix hauria manifestat a crits des del terrat del centre Olympia en el moment de cometre el seu acte mortífer, recriminant a més l'assetjament al qual hauria estat sotmès durant 7 anys. Així doncs, quedaria descartada qualsevol vinculació pròpiament amb el terrorisme. Durant la jornada d'ahir 800 agents s'han mantingut vigilant al capital bavaresa però s'ha acabat finalment posant fi a l'estat d'emergència i ja a la segona roda de premsa que ha ofert ahir Andrä, s'ha insistit que no hi ha motius perquè qualsevol persona que tingui plans a Munic hagi de cancel·lar-los; tot i així, el centre Olympia continuava tancat. En les darreres hores del divendres, es van mobilitzar fins a 2.300 agents de seguretat, entre ells integrants de la brigada especial creada precisament arran dels fets del 1972. A Alí David Sonboly, en cometre el seu crim, l'haurien vist dos agents de paisà i, tot i que l'haurien intentat aturar disparant-li, no ho haurien aconseguit. En trobar-lo mort al carrer la Policia ha vist clar que finalment l'atacant s'hauria suïcidat, d'un sol tret que per la manera com se l'hauria donat, es tractaria d'una persona esquerrana; a la motxilla que portava hi haurien trobar unes poc més de 300 bales, per la qual cosa encara hauria pogut seguir intentant matar amb l'única arma que tenia i que va emprar en la seva acció criminal; el jove no disposava de permís d'armes i el revòlver de 9 mil·límetres que va utilitzar per al seu acte mortífer tenia la numeració esborrada: quedaria per esclarir, doncs, com hauria aconseguit aquesta arma. Les investigacions també han donat ahir com a resultat que el jove tenia un llibre titulat Amok im Kopf: Warum Schüler töten (Amok al cap. Per què maten els estudiants), cosa que faria referència precisament a l'afectació mental que podria patir el jove: la Síndrome d'Amok. El llibre trobat és la versió en alemany de l'obra escrita l'any 2010 pel psicòleg estatunidenc Peter Langman, qui en declaracions recollides ahir mateix pel diari britànic The Guardian, afirmava que això li resultava "una mica inquietant" i que no sabia per què aquest noi devia tenir el llibre. Per tal de cometre el seu acte assassí, l'atacant hauria fet servir un perfil fals de Facebook mitjançant el qual hauria animat gent, oferint suposats descomptes, a anar divendres a l'hamburgueseria en qüestió. Divendres passat esdevé així el segon dia en una sola setmana que Alemanya viu un fet similar, atès que dilluns passat un altre jove, en aquest cas afganès de 17 anys d'edat i sol·licitant d'asil, va perpetrar un atac indiscriminat amb destral a persones dins un tren també de Baviera; el cas de Sonboly també recordaria el de la matança que va protagonitzar l'any 2009 un jove alemany a l'institut on estudiava. Ahir, a Alemanya es va decretar un dia de dol amb motiu de la matança que abans-d'ahir va sacsejar la capital bavaresa. El ministre de l'Interior alemany, Thomas de Maizière, va comparèixer també, ahir a la tarda, i va ratificar que en el registre de l'habitació del domicili de l'atacant hi havia molt de material en relació a matances similars; així mateix, el ministre va apuntar que l'autor de la matança de divendres hauria patit assetjament escolar. Ahir, diverses persones es van començar a acostar a la zona dels fets a dipositar, al carrer, flors i missatges en memòria de les víctimes mortals del mortífer atac, en relació al qual les investigacions encara segueixen obertes per tal de continuar esclarint els màxims detalls al respecte.
Compareixença conjunta d'ahir per part d'Hubertus Andrä, Marcus da Gloria Martins, Thomas Steurkraus-Kloh i Robert Heimberger / PHOENIX; YOUTUBE
Compareixença d'ahir per part d'Angela Merkel / PHOENIX; YOUTUBE
Compareixença d'ahir per part de Thomas de Maizière / PHOENIX; YOUTUBE
La seu del mNACTEC està situada a Terrassa, en un
dels edificis fabrils més emblemàtics del Modernisme
català / GENCAT.CAT
La missió del mNACTEC, un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i en relació al qual ha informat recentment TITULARS.CAT (bloc del 02/06/2016), és difondre i promocionar el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar la implantació i l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, molt especialment, la seva implicació i incidència social. La seu del mNACTEC està situada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del Modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908.
Els 10 museus més visitats de l'entorn de Barcelona ciutat l'any passat amb resultats comparats amb l'any 2014 / ESTADÍSTIQUES DE TURISME 2015. BARCELONA: CIUTAT I ENTORN
L'índex de confiança empresarial a Catalunya augmenta un 0,3% al tercer trimestre d'enguany respecte del trimestre anterior
Les exportacions catalanes han registrat un creixement interanual del 4,1% al maig i han assolit els 5.521 milions d'euros: segons dades publicades ahir per ACCIÓ, l'agència de la Generalitat per a la competitivitat de l'empresa, es tracta del mes de maig en què s'han registrat més vendes a l'exterior tenint en compte tota la sèrie històrica. Per sectors, destaca el creixement de les exportacions dels béns d'equip (que han crescut un 16,7% en termes interanuals) i l'automoció (3,6%). De fet, segons dades del Ministeri d'Economia i Competitivitat, el creixement del 4,1% de les exportacions és superior al de la mitjana de la zona euro (1,6%) i al de països com Alemanya (1,6%) i Itàlia (2,4%). En el conjunt de la Unió Europea han baixat un -0,1%, així com als Estats Units (-6,6%), Xina (-4,7%) i al Japó (-11,3%). Pel que fa a les vendes a l'exterior de les demarcacions, aquest mes de maig, en comparació amb el mateix mes de l'any anterior, han crescut un 6% a Barcelona i un 4,2% a Lleida. Per contra, han baixat a Girona (-0,5%) i a Tarragona (-7,1%). En el període acumulat gener-maig les exportacions catalanes han crescut un 1,9% respecte el mateix període del 2015. Així, han assolit els 26.728 milions d'euros, una xifra que representa el 25,4% del total de vendes a l'exterior de l'Estat espanyol.
D'altra banda, al tercer trimestre del 2016, l'Índex de Confiança Empresarial Harmonitzat (ICEH) de Catalunya augmenta un 0,3% respecte del trimestre anterior, increment similar al 0,5% registrat per al conjunt de l'Estat espanyol: segons un comunicat que el passat dia 12 ha difós l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la majoria de sectors mostren una millora de la confiança empresarial, encapçalats pel comerç, amb un 1%. L'únic sector que registra taxes negatives és l'hostaleria i transport (-2,8%). En relació amb el mateix trimestre de l'any anterior, l'índex de confiança empresarial augmenta un 0,8% i mostra un creixement més moderat que els trimestres anteriors. Tots els sectors d'activitat registren un augment de la confiança empresarial, excepte el de la construcció (-0,5%). Per grandària de l'establiment, s'observa una millora de la confiança empresarial respecte del trimestre anterior en els establiments de menys de 10 assalariats (2,3%) i en els de 200 a 999 assalariats (1,8%). La resta d'establiments presenten taxes negatives, i destaca el descens dels establiments de 1.000 o més assalariats (-6,1%). Per demarcació cameral, el conjunt de les cambres de Girona són les que augmenten més la confiança respecte del trimestre anterior (4,9%), seguides de les de Tarragona (2,3%) i Lleida (0,6%). Per contra, la Cambra de Comerç de Barcelona i la resta de cambres de la demarcació cameral barcelonina presentarien taxes negatives: un -0,8% i -1%, respectivament.
Variació interanual de l'índex d'activitat del sector serveis (IASS). Catalunya i Espanya, juny 2014-maig 2016 / IDESCAT; INE
Variació interanual de l'índex de volum de negoci de productes industrials. Catalunya i Espanya, juny 2014-maig 2016 / IDESCAT; INE
Detall de les pintures de la Capella dels Dolors després
de la retirada de brutícia / RAMON MAROTO
La restauració de les pintures murals de la Capella dels Dolors, a la Basílica de Santa Maria de Mataró (Maresme), duta a terme sota la direcció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s'ha presentat, ja finalitzada, ahir. L'objectiu de la intervenció a les pintures ha estat preservar el conjunt, aturar les degradacions i eliminar-ne els seus efectes, per tal de recuperar el valor artístic de l'obra. La part més intensiva i important de l'actuació ha estat la neteja de la brutícia superficial, que enfosquia el color de les pintures, la qual s'ha fet amb especial cura, pel fet de tractar-se d'una pintura mural feta al tremp de cola sobre guix, i que a més havia sofert diverses repintades i envernissades.
Vista general de la Capella amb l'estructura metàl·lica de la bastida,
durant la darrera fase de la restauració / RAMON MAROTO
La Capella conserva un important conjunt pictòric d'uns 300 m², d'Antoni Viladomat i Manalt, pintat entre els anys 1722 i 1737. És una de les joies de l'art barroc català i està catalogada com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya. Els treballs de conservació i restauració han durat gairebé un any, i els ha dut a terme l'empresa Policromia. Un equip d'entre de 12 conservadors i restauradors ha participat en el procés. L'actuació a la Capella ha tingut un cost total de 533.070 euros, finançats a parts iguals pel Departament de Cultura, l'Ajuntament de Mataró i l'Arquebisbat de Barcelona. En el marc de la restauració de la Capella s'ha procedit també a la renovació del sistema d'il·luminació i de la instal·lació elèctrica existents en aquest àmbit de la basílica. L'objectiu d'aquest actuació ha estat adaptar la instal·lació a la normativa vigent i dotar l'espai d'un sistema d'il·luminació que permeti potenciar la bellesa del conjunt i adequar-lo a la conservació de les pintures murals i de totes les obres de la Capella.
El Govern català ha aprovat ahir el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, l'instrument de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut que la Generalitat haurà de seguir per aquests cinc anys destinades a millorar la salut i la qualitat de vida de la població. Un objectiu principal que es vol assolir a través del reforçament del sistema sanitari amb uns principis bàsics: públic, universal, just i centrat en les persones. El pla proposa assolir fins a 28 objectius de salut, l'evolució dels quals s'avaluarà anualment i que es focalitzen, entre d'altres, a seguir augmentant l'esperança de vida viscuda amb bona salut; reduir les desigualtats en salut; disminuir la mortalitat per càncer i per malalties circulatòries, respiratòries i mentals; millorar els indicadors de risc (tabaquisme, sedentarisme, mals hàbits alimentaris i consum excessiu d'alcohol); reduir l'impacte de malalties prevalents (com el VIH, les infeccions de transmissió sexual o fractura de fèmur) i millorar la qualitat dels serveis i la seguretat.
El document, compta amb quatre principals novetats respecte al seu antecedent. En primer lloc, prioritza l'abordatge dels determinants socials de la salut a través de dues vies: consolidant l'enfocament interdepartamental i contemplant actuacions preferents sobre poblacions socialment més vulnerables. Així, d'una banda, diversos varis objectius de salut que busquen específicament disminuir les desigualtats socials en indicadors de bons hàbits de vida, d'excés de pes o de percepció de bona salut i, per l'altra, contempla projectes amb especial cura per a diferents col·lectius més sensibles, com elaborar un pla de prevenció de la discapacitat en persones grans fràgils; definir i desplegar models de promoció de la salut, prevenció i atenció als problemes més prevalents en infants i joves vulnerables; i donar una atenció integrada al pacient crònic complex de salut mental. A més, a diferència del pla de salut anterior, l'àmbit de la salut pública es reforça i es converteix en una línia estratègica del nou pla, com a mostra d'una aposta decidida per respondre als principals reptes de salut i socials a partir d'un esforç organitzat de la societat i dels poders polítics. Una altra aposta, en aquest cas per a la recerca i la innovació, a través del desplegament del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020 (PERIS), suposa la tercera novetat del Pla de Salut, que té com a quarta millorar el reconeixement a la tasca dels professionals i donar més qualitat a la seva participació, facilitant els lideratges professionals i els plans de desenvolupament professionals. Aquest nou pla és un pas més en 25 anys de planificació sanitària per part de la Generalitat, després que, arran de l'aprovació de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) l'any 1990, s'elaborés el primer pla de salut, que va cobrir el període 1996-1998, i al qual van seguir-ne sis més comptant l'actual.
Evolució de l'esperança de vida (EV) en néixer en homes, dones i ambdós sexes junts. Catalunya, 1983-2013 / PLA DE SALUT PÚBLICA 2016-2010
Distribució dels hàbits i estils de vida de la població, per sexe (en %). Catalunya, 2011 i 2014 / PLA DE SALUT PÚBLICA 2016-2010
El Parlament de Catalunya té programat avui, a les 18.00h, fer un homenatge institucional als diputats i treballadors d'aquesta cambra que van ser víctimes del règim franquista. L'acte, que presidirà Carme Forcadell, el van sol·licitar conjuntament tots els grups parlamentaris i s'emmarca en un seguit d'iniciatives que es realitzen amb motiu del 80è aniversari de l'aixecament militar, el 18 de juliol de 1936, contra la II República: un aixecament que ser l'inici de la Guerra Civil espanyola. Durant l'acte es descobrirà una placa en memòria d'Amadeu Colldeforns i Margalló, diputat que va morir el 19 de juliol de 1936 durant els primers combats a Barcelona. Amb aquesta placa, que després de l'acte s'ubicarà al saló de sessions, es donarà compliment a l'acord que el ple va adoptar la darrera sessió que va fer durant la Guerra Civil, l'1 d'octubre de 1938.
A l'acte d'avui al Parlament hi assistiran familiars dels diputats i dels treballadors de la cambra a l'època republicana, i el conduirà la periodista Gemma Ruiz. S'hi faran lectures dramatitzades, entre d'altres, d'acords molt simbòlics del Parlament republicà, de fragments dels dietaris dels presidents Tarradellas i Irla, de la carta del darrer president del Parlament a l'exili, Francesc Farreras i Duran, al primer de la cambra restablerta, i d'un testimoni de la vida quotidiana del Parlament durant els bombardejos. Intèrprets del Conservatori del Liceu cantaran L'emigrant i Damunt de tu, només les flors. La presidenta del Parlament català, Carme Forcadell té previst intervenir just abans de cloure's l'acte per tal descobrir la placa d'homenatge a Amadeu Colldeforns, a qui, durant la sessió parlamentària de l'1 d'octubre de 1937, en què el ple va homenatjar aquest diputat l'aleshores president de la cambra, Joan Casanovas, s'hi va referir declarant que "caigué en les primeres hores de lluita contra el feixisme, barrejat amb l'exaltació popular, en plena Porta de la Pau i de cara a la mar, signe i emoció de les seves activitats navilieres. Caigué deixant al seu nom l'orgull del propi sacrifici, i a aquest Parlament el mèrit cruent de comptar-lo entre els qui han donat generosament la vida per la pàtria". Les primeres eleccions al Parlament català es van fer el 20 de novembre de 1932, i s'hi van elegir vuitanta-tres diputats. La sessió constitutiva es va fer el 6 de desembre, i Lluís Companys va ser escollit president. Fins que no va ser abolit el 1939, al Parlament de Catalunya hi van treballar una seixantena de funcionaris.
Sessió inaugural del Parlament el 6 de desembre de 1932, amb Lluís Companys a la presidència i Francesc Macià, dret, al banc del Govern / PARLAMENT.CAT
La fallida rebel·lió fa que Erdogan comenci una sèrie detencions i destitucions que, segons l'oposició, constituirien una purga
Civils intentant aturar un tanc dels militars rebels a Ankara / AP
Durant aquest darrer cap de setmana Turquia ha anat recuperant la calma i la normalitat quotidianes després que les últimes hores de la nit de divendres passat i les primeres de la matinada del dissabte següent hagin estat marcades pel sotrac protagonitzat per part de l'Exèrcit turc en intentar donar un cop d'Estat, mentre el president del país, Recep Tayyip Erdogan, hauria estat de vacances. Cap a les 22.00h, hora catalana, militars turcs havien ocupat llocs estratègics, principalment a la capital del país, Ankara, i a Istanbul, la ciutat turca més poblada: aquestes preses de posicions dels militars rebels podrien haver començat, però, ja cap a la tarda del mateix divendres atesa l'hora en la qual la televisió turca NTV hauria començat a emetre les primeres imatges dels esdeveniments. Durant aquests primers moments, el propi grup militar rebel feia públic un comunicat en el qual assegurava tenir sota control tot el país i que amb aquesta acció tenien intenció de garantir la democràcia a Turquia així com preveservar-hi els Drets Humans, però, per la seva banda, el primer ministre turc Binali Yildrim, afirmava, en declaracions a la cadena de televisió privada turca NTV, que s'estava produint un intent de cop d'Estat i que els responsables pagarien per aquesta acció il·legal. A Ankara els colpistes segrestaren el cap de l'estat major de l'Exèrcit, mentre que a Istanbul tallaven el pas dels dos ponts sobre l'Estret del Bòsfor, que separen la part occidental de l'oriental a la ciutat, alhora que l'Aeroport Atatatürk també era pres per militars rebels. A més, la cadena de televisió pública deixava d'emetre senyal i xarxes socials, com Facebook, Twitter i Youtube, eren blocades.
Erdogan adreçant-se a la població per videotrucada
retransmesa per televisió / NTV
Armats i amb presència de tancs als llocs esmentats de les dues principals ciutats turques, els militars rebel·lats protagonitzaven, amb trets inclosos, els primers actes d'intimidació cap a civils que semblaven decidits a no acatar aquests actes d'una part de l'Exèrcit turc. De fet, al voltant de la mitjanit, hora catalana, el propi Erdogan, mitjançant una videotrucada telefònica a la televisió CNN turca, s'adreçava a la població del país demanant que sortissin al carrer i es manifestessin en contra de l'acció que estaven duent a terme els militars rebels; concretament sembla que Erdogan insistia especialment a animar la gent que anés a l'Aeroport Atatürk, on el propi president turc, tot i que algunes informacions apuntaven que havia demanat asil a Alemanya, hauria estat anant de camí en aquell moment volant en avió des del seu lloc de vacances: un hotel de la marca Marmara, a la costa del país; un hotel, per cert, que hauria estat bombardejat de la mateixa manera que ho va estar, a Ankara, la seu del Parlament o la central de la Policia. Mentrestant, es produïen algunes primeres reaccions a nivell de la comunitat internacional respecte dels esdeveniments, encara confusos en aquell instant, a Turquia: des de Moscou, el cap de la diplomàcia estatunidenca, John Kerry i el ministre rus d'Afers Exteriors, Serguei Lavrov, que compareixien en una roda de premsa en relació a la situació a Síria, afirmaven que calia esperar a tenir més informació sobre els fets que en aquell moment es produïen a Turquia, però Kerry va remarcar que esperava pau i estabilitat per Turquia, i Lavrov va apel·lar a una solució en el marc constitucional turc i sense vessaments de sang. La reacció de la Unió Europea es produir l'endemà, dissabte passat, en paraules del president del Consell Europeu, Donald Tusk, qui des de la capital de Mongòlia, Ulan Bator, on es trobava amb motiu d'una cimera Àsia-Europa; Tusk va expressar que la via armada no és una solució. Finalment, entrada ja la matinada de dissabte Erdogan va aterrar a l'Atatatürk i arribava la confirmació que els militars rebels, almenys majoritàriament, es rendien: alguns podrien haver intentat fugir, però haurien estat en tot cas molt pocs. Ja durant el mateix dissabte i ahir l'executiu d'Erdogan hauria començat a detenir i destituir protagonistes i implicats en el cop d'Estat fallit: almenys fins ahir, s'haurien dut a terme, segons dades del Ministeri de Justícia turc, més 6.000 detencions, d'entre les quals unes 2.380 es tractarien de soldats; i gairebé unes 1.400 destitucions, d'entre les quals 29 haurien estat de coronels i 70 de generals de l'Exèrcit, així com unes 2.700 de jutges dels quals almenys 16 serien alts magistrats. Entre els arrestats hi són el principal assessor d'Erdogan en matèria militar, Alí Iazici. A més de procedir a aquestes detencions i destitucions, que l'oposició política turca, així com França i Alemanya, tem que esdevinguin autèntiques purgues, Erdogan assegura que el responsable d'instigar aquest intent de cop d'Estat seria Fethullah Gülen, un clergue, antic aliat del propi Erdogan, i autoexiliat fa 17 anys a Pennsilvània, als Estats Units, país al qual Erdogan demana l'extradició d'aquest clergue, el qual ja hauria desmentit la seva implicació en la sublevació militar a Turquia, insinuant que tot plegat podria haver estat orquerstrat pel propi Erdogan. En relació a la demanda d'extradició, John Kerry, de gira per Europa i que avui té una cita a Brussel·les, declarava abans-d'ahir des de Luxemburg que, per tal de poder valorar la possibilitat d'aquesta extradició, convida Erdogan a aportar proves en relació a les acusacions que el president turc adreça a Gülen, davant la cas del qual s'han manifestat aquest cap de setmana seguidors del president turc recriminant que els Estats Units li donin protecció. Erdogan, a més, ha rebut, en nombroses manifestacions les respectives nits d'ahir i d'abans-d'ahir, el suport de nombrosos seguidors, bona part dels quals li estarien demanant la reinstauració de la pena de mort, abolida al país des de l'any 2004. El president turc, que per a fomentar la mobilització de la població aquests dies hauria fet un important ús d'enviaments d'SMS's, ha estat present ahir, a Istanbul, als funerals de les almenys 190 víctimes civils durant l'intent de cop d'Estat: en aquests funerals Erdogan ha qualificat de "càncer" i de "virus a extingir" les accions que intenten apartar-lo del poder. El total de víctimes mortals arran de l'intent de cop d'Estat hauria estat, segons dades del Ministeri d'Afers Exteriors de Turquia, de 290, de manera que com a mínim100 d'aquestes serien d'implicats en l'intent d'assaltar el poder.
Declaracions de Kerry i de Lavrov quan comançaven a produir-se els fets a Turquia / NHK; YOUTUBE
Fethullah Gülen, a qui Erdogan acusa d'estar darrere de la rebel·lió militar / THE INDEPENDENT
L'ecoetiqueta de la Generalitat s'atorga, així, per primera vegada a un teatre i ja la tenen en total 214 entitats
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha decidit distingir, amb el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, el Gran Teatre del Liceu, dins la categoria d'equipaments escènics i musicals i espais d'arts visuals: ho han confirmat fonts del propi Departament en un comunicat difós dimecres passat. El Liceu es converteix així en el primer teatre que obté el referit distintiu i, amb ell, són ja 214 les entitats arreu de Catalunya qualificades amb la insígnia de garantia ambiental. El Gran Teatre del Liceu, que està ubicat a la Rambla, a Barcelona, ha demostrat, segons es destaca al comunicat del Departament de Territori i Sostenibilitat, l'aposta per la sostenibilitat ambiental en les activitats que realitza i ha evidenciat que l'estalvi de recursos, l'eficiència i la inclusió de paràmetres ambientals en la seva gestió diària no es contradiu amb l'excel·lència de la seva activitat cultural.
Sala Gran del Liceu / GENCAT.CAT
La finalitat del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental és reconèixer aquells productes i serveis que compleixen uns requisits ambientals, més enllà de la normativa vigent. En el cas dels equipaments escènics i musicals i els espais d'arts visuals, aquesta ecoetiqueta valora l'eficiència energètica, especialment en l'àmbit de la il·luminació i la climatització, així com l'estalvi d'aigua, la gestió de residus o la formació ambiental dels treballadors i la promoció entre els usuaris. Aquest darrer té molta rellevància degut a l'elevada afluència de visitants que reben i el seu potencial pedagògic. Per a minimitzar els impactes ambientals dels equipaments, el distintiu fomenta la recopilació de dades per fer un seguiment i, d'aquesta manera, esdevenir una eina en la presa de decisions per a una millor gestió.
