|
Compareixença d'ahir per part dels representants de
Demòcrates de Catalunya. D'esquerra a dreta: Carles Prats,
Antoni Castellà i Titon Laïlla / DEMOCRATES.CAT |
Representants del partit
Demòcrates de Catalunya han comparegut ahir en una roda de premsa extraordinària a les dependències de la formació política, a Barcelona, arran de l'adopció del nou nom per part de l'antiga
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que ara es diu
Partit Demòcrata Català (PDC) per decisió adoptada en el marc del
congrés refundacional que el ja antic partit convergent ha celebrat de divendres a diumenge passats al
Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB). Els portaveus, i diputats de
Demòcrates de Catalunya al
Parlament de Catalunya, Carles Prats, Titon Laïlla i Antoni Castellà, han remarcat que no emprendran accions legals contra el
PDC sempre que aquest no imiti certs trets gràfics i de denominació, com ara el logotip, els colors o les sigles. En la seva compareixença d'ahir la data en la qual es compleix un any de la creació del seu partit, escindit d'
Unió Democràtica de Catalunya. Va ser precisament tal dia com avui d'un any enrere que
aquesta formació política va néixer com una eina de regeneració política i netament independentista. Demòcrates es va crear com una plataforma de connexió entre la ciutadania i els processos electorals i en aquest sentit "som una formació que connecta amb la ciutadania adoptant primàries obertes a la ciutadania, que són les úniques primàries que s'entenen, tenim voluntaris i no militants. Per Estatuts renunciem als crèdits bancaris, sense hipoteques amb ningú, òrgans col·legiats sense presidents o secretaris generals. Amb comitès d'atracció de talent i avaluadors. Aquests són els trets que volem que la ciutadania identifiqui amb la marca 'Demòcrates'", ha afirmat el portaveu, Antoni Castellà.
|
Puigdemont en la seva intervenció d'abans-d'ahir al
congrés de refundació de Convergència / PDC |
Per la seva banda, el
PDC ha quedat formalment constituït en l'acte d'abans-d'ahir a Barcelona i amb el qual s'han acabat els tres dies de
congrés de refundació de l'antiga CDC, la qual cosa ha posat punt i final a quatre dècades d'història de la formació nacionalista. Si bé el primer dia, durant el qual Artur Mas ja va avançar que "el nou partit neix amb un objectiu concret: passar de l'autonomia a la sobirania", hi havia com a opcions els noms 'Catalans Convergents' i 'Més Catalunya', al dia següent, dissabte passat, per manca de consens va quedar ajornada la votació de la nova denominació que va acabar produint-se l'última jornada, la d'abans-d'ahir, entre les opcions 'Junts per Catalunya', 'Partit Nacional Català', i, la finalment escollida, 'Partit Demòcrata Català'. Dissabte passat, sí que va quedar clar, però, que la nova formació adoptava una línia ideològica republicana i independentista, tot i que descartant una declaració unilateral d'independència. Finalment, diumenge passat, en una jornada a la qual hi van assistir també representants de les altres formacions polítiques excepte de
Ciutadans i de la
CUP, tot i estar igualment convidats, va quedar escollit el nom 'Partit Demòcrata Català': aquesta denominació, per la qual van votar Artur Mas i Neus Munté, va obtenir, en segona volta, 871 vots mentre que, 'Partit Nacional Català', en va obtenir 657; 'Junts per Catalunya' ja havia quedat descartada en primera volta. Ja aquest mateix dia, Antoni Castellà, des d'aquest mateix
congrés refundacional, va comunicar, en saber-se l'opció guanyadora, que de cara a l'endemà la seva formació informaria de les accions legals que podrien emprendre al respecte. En el marc de la cloenda d'aquesta darrera jornada refundacional, Carles Puigdemont, actuant com a president de
la Generalitat, va adreçar unes paraules segons les quals
aquest congrés es pot considerar episodi de la "història del catalanisme en estat pur". Ahir va quedar clar que el tàndem Neus Munté i Artur Mas es presentarà a la presidència del partit i, cas d'aconseguir-la, Munté ha assegurat que deixarà el seu escó al
Parlament de Catalunya, atès que el règim d'incompatibilitats del
PDC impedeix tenir més de dos càrrecs alhora. Per la seva banda, també ahir s'ha donat a conèixer que l'exconseller
de Justícia, Germà Gordó, es podria presentar a la coordinació del partit i, en aquesta línia, estaria treballant per una candidatura "que tingui opcions" i oberta a persones d'altres plataformes diferents a la seva, que es denomina Nova Convergència. També estaria disposat a posar-se al capdavant de la direcció del partit el president de
Reagrupament, Ignasi Planas. I és possible que també es decideixin a presentar-se per aquest càrrec Jordi Turull i Marta Pascal. Des d'ahir i fins demà es poden presentar les respectives candidatures per a la direcció i per a la presidència
del partit, les quals es votaran el pròxim 23 de juliol.
|
Un instant de les votacions en primera volta per a la tria del nom del nou partit en el marc del congrés refundacional de Convergència / PDC |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada