La normalitat torna a Turquia després que una part dels seus militars intentés un cop d'Estat

La fallida rebel·lió fa que Erdogan comenci una sèrie detencions i destitucions que, segons l'oposició, constituirien una purga

Civils intentant aturar un tanc dels militars rebels a Ankara / AP

Durant aquest darrer cap de setmana Turquia ha anat recuperant la calma i la normalitat quotidianes després que les últimes hores de la nit de divendres passat i les primeres de la matinada del dissabte següent hagin estat marcades pel sotrac protagonitzat per part de l'Exèrcit turc en intentar donar un cop d'Estat, mentre el president del país, Recep Tayyip Erdogan, hauria estat de vacances. Cap a les 22.00h, hora catalana, militars turcs havien ocupat llocs estratègics, principalment a la capital del país, Ankara, i a Istanbul, la ciutat turca més poblada: aquestes preses de posicions dels militars rebels podrien haver començat, però, ja cap a la tarda del mateix divendres atesa l'hora en la qual la televisió turca NTV hauria començat a emetre les primeres imatges dels esdeveniments. Durant aquests primers moments, el propi grup militar rebel feia públic un comunicat en el qual assegurava tenir sota control tot el país i que amb aquesta acció tenien intenció de garantir la democràcia a Turquia així com preveservar-hi els Drets Humans, però, per la seva banda, el primer ministre turc Binali Yildrim, afirmava, en declaracions a la cadena de televisió privada turca NTV, que s'estava produint un intent de cop d'Estat i que els responsables pagarien per aquesta acció il·legal. A Ankara els colpistes segrestaren el cap de l'estat major de l'Exèrcit, mentre que a Istanbul tallaven el pas dels dos ponts sobre l'Estret del Bòsfor, que separen la part occidental de l'oriental a la ciutat, alhora que l'Aeroport Atatatürk també era pres per militars rebels. A més, la cadena de televisió pública deixava d'emetre senyal i xarxes socials, com Facebook, Twitter i Youtube, eren blocades.

Erdogan adreçant-se a la població per videotrucada
retransmesa per televisió / NTV

Armats i amb presència de tancs als llocs esmentats de les dues principals ciutats turques, els militars rebel·lats protagonitzaven, amb trets inclosos, els primers actes d'intimidació cap a civils que semblaven decidits a no acatar aquests actes d'una part de l'Exèrcit turc. De fet, al voltant de la mitjanit, hora catalana, el propi Erdogan, mitjançant una videotrucada telefònica a la televisió CNN turca, s'adreçava a la població del país demanant que sortissin al carrer i es manifestessin en contra de l'acció que estaven duent a terme els militars rebels; concretament sembla que Erdogan insistia especialment a animar la gent que anés a l'Aeroport Atatürk, on el propi president turc, tot i que algunes informacions apuntaven que havia demanat asil a Alemanya, hauria estat anant de camí en aquell moment volant en avió des del seu lloc de vacances: un hotel de la marca Marmara, a la costa del país; un hotel, per cert, que hauria estat bombardejat de la mateixa manera que ho va estar, a Ankara, la seu del Parlament o la central de la Policia. Mentrestant, es produïen algunes primeres reaccions a nivell de la comunitat internacional respecte dels esdeveniments, encara confusos en aquell instant, a Turquia: des de Moscou, el cap de la diplomàcia estatunidenca, John Kerry i el ministre rus d'Afers Exteriors, Serguei Lavrov, que compareixien en una roda de premsa en relació a la situació a Síria, afirmaven que calia esperar a tenir més informació sobre els fets que en aquell moment es produïen a Turquia, però Kerry va remarcar que esperava pau i estabilitat per Turquia, i Lavrov va apel·lar a una solució en el marc constitucional turc i sense vessaments de sang. La reacció de la Unió Europea es produir l'endemà, dissabte passat, en paraules del president del Consell Europeu, Donald Tusk, qui des de la capital de Mongòlia, Ulan Bator, on es trobava amb motiu d'una cimera Àsia-Europa; Tusk va expressar que la via armada no és una solució. Finalment, entrada ja la matinada de dissabte Erdogan va aterrar a l'Atatatürk i arribava la confirmació que els militars rebels, almenys majoritàriament, es rendien: alguns podrien haver intentat fugir, però haurien estat en tot cas molt pocs. Ja durant el mateix dissabte i ahir l'executiu d'Erdogan hauria començat a detenir i destituir protagonistes i implicats en el cop d'Estat fallit: almenys fins ahir, s'haurien dut a terme, segons dades del Ministeri de Justícia turc, més 6.000 detencions, d'entre les quals unes 2.380 es tractarien de soldats; i gairebé unes 1.400 destitucions, d'entre les quals 29 haurien estat de coronels i 70 de generals de l'Exèrcit, així com unes 2.700 de jutges dels quals almenys 16 serien alts magistrats. Entre els arrestats hi són el principal assessor d'Erdogan en matèria militar, Alí Iazici. A més de procedir a aquestes detencions i destitucions, que l'oposició política turca, així com França i Alemanya, tem que esdevinguin autèntiques purgues, Erdogan assegura que el responsable d'instigar aquest intent de cop d'Estat seria Fethullah Gülen, un clergue, antic aliat del propi Erdogan, i autoexiliat fa 17 anys a Pennsilvània, als Estats Units, país al qual Erdogan demana l'extradició d'aquest clergue, el qual ja hauria desmentit la seva implicació en la sublevació militar a Turquia, insinuant que tot plegat podria haver estat orquerstrat pel propi Erdogan. En relació a la demanda d'extradició, John Kerry, de gira per Europa i que avui té una cita a Brussel·les, declarava abans-d'ahir des de Luxemburg que, per tal de poder valorar la possibilitat d'aquesta extradició, convida Erdogan a aportar proves en relació a les acusacions que el president turc adreça a Gülen, davant la cas del qual s'han manifestat aquest cap de setmana seguidors del president turc recriminant que els Estats Units li donin protecció. Erdogan, a més, ha rebut, en nombroses manifestacions les respectives nits d'ahir i d'abans-d'ahir, el suport de nombrosos seguidors, bona part dels quals li estarien demanant la reinstauració de la pena de mort, abolida al país des de l'any 2004. El president turc, que per a fomentar la mobilització de la població aquests dies hauria fet un important ús d'enviaments d'SMS's,  ha estat present ahir, a Istanbul, als funerals de les almenys 190 víctimes civils durant l'intent de cop d'Estat: en aquests funerals Erdogan ha qualificat de "càncer" i de "virus a extingir" les accions que intenten apartar-lo del poder. El total de víctimes mortals arran de l'intent de cop d'Estat hauria estat, segons dades del Ministeri d'Afers Exteriors de Turquia, de 290, de manera que  com a mínim100 d'aquestes serien d'implicats en l'intent d'assaltar el poder.

Declaracions de Kerry i de Lavrov quan comançaven a produir-se els fets a Turquia / NHK; YOUTUBE

Fethullah Gülen, a qui Erdogan acusa d'estar darrere de la rebel·lió militar / THE INDEPENDENT

+info: http://www.mfa.gov.tr