Un fotograma de la pel·lícula Sedmikrásky, de Vera Chytilová / GENCAT.CAT |
Considerada l'edat d'or del cinema del país, la Nova Onada, en txec Nova Vlná, va destacar per la seva qualitat artística, tant des del vessant narratiu com del formal. Els principals integrants del corrent, formats a la Facultat de Cinema i Televisó de l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga (FAMU), per les seves sigles en txec), pretenien explorar noves vies d'innovació artística més enllà del realisme socialista en un moment de certa flexibilització del règim i en un context de creixent demanda social de reformes. Es recuperava així l'avantguardisme que havia aflorat al país en els períodes d'entreguerres, i es feia amb un estil propi marcat per la ironia, l'humor absurd i la sàtira social, juntament amb una forta influència de les tradicions narratives passades, identificades en autors com Bohumil Hrabal o Milan Kundera. Aquesta irrupció creativa d'una generació de cineastes brillants i valents va durar pocs anys més, fins al 1968, quan l'ocupació soviètica del país va donar pas a un període d'una anomenada Normalització, en què una forta repressió va impedir seguir gaudint de la creativitat de la Nova Onada. Alguns dels principals exponents d'aquest moviment, com Milos Forman i Ivan Passer, van exiliar-se, i d'altres, com Jirí Menzel, Vera Chytilová i Jaromil Jires van ser condemnats a l'ostracisme.
+info: http://www.filmoteca.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada