Pàgines

dijous, 1 de setembre del 2016

La Filmoteca de Catalunya mostra els grans títols de la Nova Onada txecoslovaca

Un fotograma de la pel·lícula Sedmikrásky,
de Vera Chytilová / GENCAT.CAT
Des d'avui i fins el proper dia 21, la Filmoteca de Catalunya programa, en col·laboració amb el Centro Checo de Madrid, el cicle 'Primavera a l'estiu: Praga, anys seixanta', una retrospectiva de films pertanyents a la Nova Onada, el moviment cinematogràfic txecoslovac sorgit a la dècada dels seixanta de la mà d'un grup de joves creadors que volien desvincular-se del realisme socialista. Els onze films del cicle il·lustren com aquella excelsa generació de cineastes va plasmar una part de la història de l'extinta Txecoslovàquia, fins que la duríssima repressió que va posar punt i final a la Primavera de Praga va apagar aquest moviment i els seus integrants van ser forçats a abandonar el panorama cultural del país.

Considerada l'edat d'or del cinema del país, la Nova Onada, en txec Nova Vlná, va destacar per la seva qualitat artística, tant des del vessant narratiu com del formal. Els principals integrants del corrent, formats a la Facultat de Cinema i Televisó de l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga (FAMU), per les seves sigles en txec), pretenien explorar noves vies d'innovació artística més enllà del realisme socialista en un moment de certa flexibilització del règim i en un context de creixent demanda social de reformes. Es recuperava així l'avantguardisme que havia aflorat al país en els períodes d'entreguerres, i es feia amb un estil propi marcat per la ironia, l'humor absurd i la sàtira social, juntament amb una forta influència de les tradicions narratives passades, identificades en autors com Bohumil Hrabal o Milan Kundera. Aquesta irrupció creativa d'una generació de cineastes brillants i valents va durar pocs anys més, fins al 1968, quan l'ocupació soviètica del país va donar pas a un període d'una anomenada Normalització, en què una forta repressió va impedir seguir gaudint de la creativitat de la Nova Onada. Alguns dels principals exponents d'aquest moviment, com Milos Forman i Ivan Passer, van exiliar-se, i d'altres, com Jirí Menzel, Vera Chytilová i Jaromil Jires van ser condemnats a l'ostracisme.

+info: http://www.filmoteca.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada