Dibuixos de diferents restes fòssils de microvertebrats trobats a Cova Eirós / IPHES; USC |
Per tal d'arribar a aquesta conclusió els investigadors s'han basat en el fet que a Cova Eirós les condicions ambientals i climàtiques en les que van viure les comunitats neandertals eren molt semblants a les que van conèixer els primers humans anatòmicament moderns, més fredes i plujoses que les actuals, en un període caracteritzat per la inestabilitat pel que fa al clima, definit per un progressiu refredament que condueix a l'última glaciació. A Cova Eirós les últimes campanyes d'excavació s'han realitzat amb el finançament de la Conselleria de Cultura de la Xunta de Galícia. Es tracta d'un jaciment que està emergint com un lloc de referència al nord-oest ibèric. Les últimes datacions realitzades per al nivell 3, ens aporten informació de les darreres poblacions de neandertals (fa 40.000 anys aproximadament) i en el cas del 2, dels primers grups d'humans anatòmicament moderns en aquest territori (fa 32.000 anys). Aquestes dades noves relacionades amb els factors de la desaparició dels neandertals es recullen a la revista científica Quaternary Science Reviews, en un article publicat el mes passat i elaborat per responsables d'aquesta investigació, realitzada per l'IPHES i la Universitat de Santiago de Compostel·la.
Excavacions a Cova Eirós, enguany, durant la darrera de les campanyes realitzades / IPHES; USC |
+info: http://www.iphes.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada