La segona volta de les eleccions presidencials franceses se la disputaran Macron i Le Pen

Queda així descartat, per primera vegada durant la V República, que ni conservadors ni socialistes aspirin a presidir el país

Emmanuel Macron en la seva compareixença d'ahir, al parc
Paris Expo Porte de Versailles / AFP; ERIC FEFERBERG

En primera volta de les eleccions presidencials franceses celebrada ahir, la candidatura del socioliberal Emmanuel Macron i la de la utradretana Marine Le Pen han estat respectivament la primera i la segona més votades: Macron havent obtingut el 23,8% del suport dels votants (superant els 8.520.000 vots) i Le Pen el 21,4% (superant els 7.650.000 vots), amb dades pràcticament definitives (97% escrutat) del Ministeri de l'Interior francès. Així doncs, de les 11 candidatures que concorrien incialment als comicis, seran les dues referides les que es disputaran finalment, el proper 7 de maig, la presidència de França en la que serà la segona i definitiva volta. El resultat impliquen, doncs, un dràstic canvi en el clàssic bipartidisme que ha dirigit França, ja que fins ara no s'havia produït la situació durant la V República, que ni el Partit Republicà ni el Socialista passessin a la segona volta. De les formacions amb opcions de passar a la segona volta, a banda de la de Macron, Le Pen i el republicà Fillon, qui ha obtingut el 19,9% del suport dels votants, amb més de 7.120.000 de vots i quedant en tercer lloc, hi havia també la de Jean-Luc Mélechon: l'esquerrana França Insubmissa (France Insoumise), que ha quedat en quart lloc amb el 19,62%, equivalent a uns més de 7.011.000.

Marine Le Pen en la seva compareixença d'ahir, al seu
quarter d'Hénin-Beaumont / AFP; ALAIN JOCARD

Macron, líder de la formació-moviment En Marxa! (En Marche!) i que havia estat ministre d'Economia, Indústria i Tecnologies Digitals durant la presidència del sortint Fronçois Hollande, ha rebut ahir mateix, de cara a la segona volta, el suport precisament de les referides dues formacions tradicionals de part dels qui han estat els seus respectius candidats: el republicà François Fillon i el socialista Benoît Hamon (qui ha obtingut el 6,3% del suport, equivalent a uns més de 2.260.000 vots, quedant en cinquè lloc. En la seva compareixença ahir al vespre, ja amb els primeres resultats comptabilitzats que efectivament apuntaven que ell i Le Pen eren qui passaven a la segona volta, Macron, de profund discurs europeista, va agrair des del Parc d'Exposicions de Versalles, a París, el suport donat precisament unes hores abans per Fillon i per Hamon en les seves respectives compareixences. De la seva banda, Le Pen, que apel·la a una sortida per part de França de la Unió Europea (proposta que ja comença a ser coneguda com a 'Frexit') i de l'OTAN així com a un agument de la despesa militar, ha aconseguit, passant a la segona volta, el mateix que el seu propi pare l'any 2002 també com a líder del Front Nacional, i té ara, doncs, com a major dificultat en els propers dies l'eventual actitud generalitzada de "tothom contra Le Pen". En la seva compareixença d'anit, des del seu quarter a Hénin-Beaumont i que va ser l'última feta d'entre els qui es presentaven als comicis, Le Pen es va autoqualificar com "la candidata del poble". Aquestes eleccions presidencials, que han registrat una participació que depassaria el 75%, són les primeres que França celebra en estat d'emergència arran dels atemptats terroristes soferts en els darrers temps i són també les primeres de la V República en què el president sortint decideix no presentar-se a la reelecció. Aquesta mateixa nit passada, amb motiu de les dues candidatures que finalment passen a la segona volta, s'han produït, a les ciutats de París, Nantes, Rouen i Rennes, concentracions de desenes de persones en contra dels resultats o d'algun dels dos candidats. Durant aquesta nit, que s'ha denominat 'nit de les barricades', a París almenys s'han produït tres detencions.

+info: http://elections.interieur.gouv.fr