La contaminació petroliera està modificant la composició química de l'aigua fluvial amazònica

A causa de l'activitat petroliera s'estan contaminant de manera generalitzada les capçaleres dels rius amazònics i modificant la composició química de les seves aigües, segons es desprèn d'un estudi recent dut a terme per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la mateixa universitat, així com l'International Institute of Social Studies (ISS) de la Universitat Erasmus de Rotterdam, que ha quantificat l'impacte ambiental que els abocaments procedents de l'activitat extractiva porten provocant en la zona des fas tres dècades. Els resultats posen de manifest la presència a l'aigua dels rius de nivells molt superiors als habituals de clorur, crom, bari, plom i crom hexavalent, alguns d'ells compostos molt contaminants per al medi ambient i perillosos per a la salut.

La investigació, publicada a la revista Environmental Pollution (volum 225, juny 2017), forma part d'un ampli projecte científic desenvolupat per l'ICTA i l'ISS que analitza els preocupants nivells de contaminació per petroli existents en una zona de l'Amazònia peruana pròxima a la frontera amb l'Equador. La font de contaminació no són només els abocaments accidentals de petroli sinó, en major mesura, l'abocament habitual de les aigües de formació, extretes dels jaciments conjuntament amb el petroli i riques en metalls pesats, hidrocarburs i sals. Aquesta contaminació local fruit de l'activitat hidrocarburífera té una implicació supraregional i transnacional molt àmplia, ja que els abocaments a les capçaleres dels rius, principalment el Corrientes i el Tigre, impacten a les zones més baixes de l'Amazones. Així doncs, la pol·lució s'estén a milers de quilòmetres de rius, sediments i sòls, donant lloc a la bioacumulació de metalls pesants en peixos, animals i en les persones que s'alimenten de la pesca fluvial i de la caça d'animals que ingereixen aigües de formació, en un intent de suplir la manca de sals minerals que presenta la seva dieta habitual. Com a conseqüència, la investigació vincula aquesta contaminació crònica amb els elevats nivells de plom i cadmi detectats en la sang dels 45.000 habitants de les cinc ètnies indígenes residents a la zona. Tot i que la repercussió en la salut dels habitants no ha estat avaluada de forma específica, els científics recorden que aquests compostos són neurotòxics i cancerígens.

Resum gràfic de l'estudi / SCIENCEDIRECT.COM

+info: http://www.uab.cat