Ofercat analitza 4.600 establiments comercials

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) analitzaran els usos lingüístics de 4.600 establiments comercials de 10 ciutats catalanes i duran a terme accions per tal d'incrementar-hi l'ús del català: ho ha comunicat la pròpia Direcció General de Política Lingüística mitjançant una nota informativa que ha emès el passat 31 de juliol. La iniciativa s'emmarca en el programa Ofercat, que enguany arribarà a Castelldefels, Cornellà, Mataró, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Es preveu que entre enguany i el 2021 el programa s'estengui a 20.000 establiments i que, en finalitzar, hagi arribat a 36 ciutats. L'Ofercat és un programa de la Direcció General de Política Lingüística i el CPNL, iniciat l'any 2000, per tal d'observar de manera sistemàtica l'oferta lingüística dels establiments comercials de Catalunya i impulsar-hi accions per tal de promoure l'ús del català. El programa està inclòs a l'agenda de foment de l'ús de la llengua catalana en el món de l'empresa i del comerç; agenda que sota el segell genèric 'Català i empresa, ja estàs al dia?', Política Lingüística i CPNL impulsen, aquest últim ocupant-se del desplegament territorial.

8 raons perquè l'empresa parli català / GENCAT.CAT

+info: http://llengua.gencat.cat

20 anys essent l'alcohol la droga que causa major demanda de tractament a Catalunya

L'any passat ha fet dues dècades que el consum d'alcohol continua provocant la majoria de les peticions de tractament per drogodependències a Catalunya, segons es desprèn de les darreres dades, corresponents a l'Informe anual 2017 del Sistema d'Informació sobre Drogodependències a Catalunya (SIDC), òrgan de la Sub-direcció General de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya: ho ha donat a conèixer el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya mitjançant una nota informativa que ha emès el passat dia 20. Aquestes dades indiquen que l'any 2017 es van iniciar un total de 13.716 tractaments per abús o dependència de les drogues, una xifra similar a la d'anys anteriors.

Per tipus de droga, l'alcohol ha causat l'any passat el 43,39% dels inicis de tractament. La segona droga que té més inicis de tractament és la cocaïna, amb un 22,17%, seguida de l'heroïna, amb un 12,79%, i el cànnabis, amb un 12,43%. Finalment, i sempre segons les dades del SIDC que el Departament de Salut explica a la referida nota informativa, el tabac representa el 3,86% dels inicis de tractament; en aquest darrer cas, cal remarcar l'important paper que els equips d'atenció primària desenvolupen en el tractament del tabaquisme, fent que només els casos més greus arribin als serveis especialitzats. Si s'analitzen les dades en dones i homes per separat, l'alcohol és també la substància amb més inicis de tractament en ambdós sexes: 49,40% en el cas de les dones, i 41,70% pels homes; seguit per la cocaïna: 17,90% les dones i 23,40% els homes. L'edat mitjana de sol·licitud de tractament varia segons la droga principal: la droga per la qual la gent més jove fa inicis de tractament és el cànnabis, als 27 anys en dones i 29 en homes; mentre que les drogues per les quals es demana un tractament amb una edat més avançada són el tabac, als 50 anys en dones i homes, i l'alcohol als 47 en dones i 46 en homes.

Evolució anual del nombre d'inicis de tractament a Catalunya, segons la droga principal que els motiva: 1991-2017 / INFORME ANUAL 2017, SIDC

+info: http://drogues.gencat.cat

Previst que a finals del 2019 el Telecabina Coma del Clot estigui renovat i a disposició dels usuaris

Ja que el Telecabina Coma del Clot, a l'estació de Vall de Núria, està arribant al final de la seva vida útil i es fa imprescindible la seva renovació, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha obert el procés de licitació per a la renovació d'aquesta infraestructura per un import de 2.487.506 euros: ho ha comunicat FGC mitjançant una nota informativa que ha emès el passat dia 10. S'espera que el nou telecabina pugui estar a disposició dels usuaris a finals de l'any que ve.

L'actuació, sempre segons la referida nota informativa emesa per FGC, permetrà fer 100% accessible el Telecabina Coma del Clot a les persones amb mobilitat reduïda, alhora que farà possible augmentar la capacitat i el confort del transport per a tots els viatgers. També garantirà la connexió i la viabilitat de l'alberg situat al Pic de l'Àliga, i facilitarà el transport de mercaderies des de l'estació de muntanya de Vall de Núria fins a l'esmentat alberg, situat a 2.120 metres d'altitud, al cor dels Pirineus Orientals.

Telecabina Coma del Clot / FGC

+info: https://www.fgc.cat

Manresa reobre, en sentit entrada a la ciutat, el trànsit de vehicles a la Via de Sant Ignasi

Des de divendres passat a Manresa, a les 11.00h, és possible novament la circulació de vehicles en sentit entrada a la ciutat per la Via de Sant Ignasi, entre la Plaça Sant Ignasi i el Carrer Vidal i Barraquer, ha donat a conèixer l'Ajuntament de Manresa mitjançant una nota informativa que ha emès divendres passat mateix. A més d'aquesta reobertura parcial, s'ha obert la circulació en doble sentit del Carrer Vidal i Barraquer, davant de les piscines municipals, i també s'ha restablert el trànsit habitual en dos sentits al Carrer Viladordis.

Reobertura parcial, en sentit d'entrada a la ciutat,
a la Via de Sant Ignasi / AJ. MANRESA

La recuperació del trànsit de vehicles en aquest accés cap al centre de la ciutat ha sigut possible per haver-se completat la primera fase dels treballs d'urbanització del tram central de la Via de Sant Ignasi, abans de complir-se dos mesos des de l'inici de les obres, les quals van començar el passat 26 de juny: la setmana passada s'han fet els treballs d'asfaltatge i és per això que s'ha donat per acabada l'esmentada primera fase. Al llarg dels propers tres mesos, fins a la compleció de les obres, s'acabaran d'executar les voreres i, finalment, es realitzarà la capa de rodadura del paviment asfàltic, es plantarà la jardineria i arbrat i es col·locaran els elements de mobiliari urbà. Pel que fa a les obres de la vorera del tram sud de la Via de Sant Ignasi, des del Camí de Sant Marc a la Plaça de Sant Ignasi i per a les quals obres el consistori compta amb el cofinançament d'un fons FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), s'estaria executant, almenys en el moment d'ementre's la referida nota de l'Ajuntament de Manresa, el bordó que defineix la nova vorera, i és previst que abans de l'inici del curs escolar s'hagi completat la calçada i es restableixi el trànsit en tots dos sentits de circulació.

+info: https://www.manresa.cat

Iniciada la verema a la finca municipal de Can Gambús, al Parc Agrari de Sabadell

La verema dels primers ceps de la finca municipal de Can Gambús, al Parc Agrari de Sabadell, ha començat dijous passat amb la previsió, si no hi ha cap imprevist meteorològic, de recollir uns 5.000 quilos de raïm, quantitat lleugerament superior a la collita del 2017: ho ha donat a conèixer l'Ajuntament de Sabadell mitjançant una nota informativa que ha emès dijous passat mateix. Tot i l'excepcionalitat pluviomètrica d'aquesta primavera, la gestió agronòmica de la finca sota criteris ecològics ha permès un control correcte de plagues i malalties que no afectaran la qualitat final dels gotims.

Inici de la verema dijous passat a Can Gambús / AJ. SBD

A partir del mes que ve es comercialitzarà la segona anyada, la del 2017, del vi Arraona, blanc i negre, amb una producció prevista de 3.500 ampolles. La primera anyada, la del 2016, va significar la producció de 1.250 ampolles d'Arraona negre i 1.750 de blanc, amb una comercialització exitosa, ja que s'han venut completament. La verema s'inicia amb les varietats blanques, concretament amb la varietat 'chardonnay', i està previst que finalitzi a mitjan setembre. Com cada any, l'última varietat a veremar serà la monestrell. De la superfície del Parc Agrari de Sabadell el 80% és de propietat privada i s'hi cultiven productes autòctons, com, per exemple, i a banda del vi, la mongeta del ganxet. La referida nota informativa remarca: "Sabadell compta des del 2005 amb el Parc Agrari, que garanteix el manteniment d'una agricultura, productiva i viable econòmicament, a més de preservar un paisatge de gran qualitat, amb camps i boscos que tenen importants funcions socials, patrimonials i culturals".

+info: http://www.sabadell.cat

Preacord perquè l'Ajuntament de Calafell tingui conveni laboral nou

Entre Ajuntament de Calafell i sindicats s'ha arribat a un preacord per al nou conveni laboral de la corporació, ha donar a conèixer el mateix consistori mitjançant una nota informativa que ha emès dimecres passat. Una de les principals novetats és la implantació de la jornada laboral de 35 hores setmanals, possibilitat factible pels darrers canvis de normativa estatal. El principi de pacte assolit entre les parts implicades haurà de ser precisament ratificat pel ple municipal i per l'assemblea de treballadors.

A més de la reducció de jornada, el nou conveni inclourà, entre les seves altres novetats, més facilitats perquè els treballadors municipals conciliïn la vida laboral amb la familiar; per exemple, la possibilitat de demanar reducció de jornada per tal de tenir cura de fills s'amplia fins als 12 anys: actualment són 6 anys. En el marc d'aquest preacord, també hi ha el compromís de l'Ajuntament de Calafell per a impulsar la valoració dels llocs de treball i per a destinar 150.000 euros a desfer els desajustos salarials i greuges comparatius actuals entre treballadors que tenen salaris diferents tot i fer la mateixa tasca. També es destinen 150.000 euros per a una nova paga de productivitat real, per tal d'incentivar així l'esforç i l'assoliment d'objectius laborals de cada departament.

Ajuntament de Calafell / AJUNTAMENT DE CALAFELL

+info: http://calafell.cat

Barcelona convertirà Can Carol en casal de barri

La futura Can Carol, segons el projecte / AJ. BCN

L'Ajuntament de Barcelona té enllestit el projecte per a convertir en un casal de barri l'antiga masia de Can Carol, al barri de Vallcarca, al districte de Gràcia, i es preveu que BIMSA (Barcelona d'Infraestructures Municipals SA) liciti les obres el mes que ve: ho ha comunicat el mateix consistori mitjançant una nota informativa que ha emès abans-d'ahir. També està previst que les obres puguin començar el proper mes de gener i que estiguin enllestides al gener del 2020. La rehabilitació de Can Carol, que permetrà ampliar l'oferta d'equipaments públics de la zona, té un cost d'1.074.167,14 euros, IVA inclòs. Serà un edifici de consum quasi nul i que compleix tots els criteris de màxima eficiència energètica i sostenibilitat.

Can Carol en el seu estat actual / AJ. BCN

Construïda al voltant del 1860, l'antiga masia de Can Carol, va ser originàriament una casa pairal, com moltes d'altres que hi havia al seu entorn. Es té coneixement que durant els anys 20 i 30, coincidint amb el període republicà, Can Carol va ser la seu d'una escola: el Colegio Nuevo; més tard es va utilitzar com a habitatge. L'immoble, de propietat privada fins l'any 2015, va patir un llarg procés de degradació i d'ocupació que va culminar amb la seva compra per part de l'Ajuntament de Barcelona amb la finalitat d'evitar la desaparició de l'antiga masia. Actualment l'edifici està tancat i barrat, amb les finestres i les portes tapiades; i a l'interior únicament els murs principals resten dempeus. Can Carol és un element simbòlic per al barri de Vallcarca, que ha reivindicat llargament aquesta recuperació que es durà a terme.

+info: https://ajuntament.barcelona.cat

Previst que demà Granollers estreni la passera de vianants que creua la línia del tren de França

Coincidint amb l'inici dels actes de la Festa Major de Blancs i Blaus, està previst que aquest dissabte a Granollers ja es pugui fer servir la nova passera per a vianants que creua la línia del tren de França: ho ha comunicat l'Ajuntament de Granollers mitjançant una nota informativa que ahir el mateix consistori ha emès. A la nota també s'indica que posteriorment a la instal·lació d'aquest nou pont s'ha procedit a instal·lar la rampa de baixada i connectar-la fins al Carrer de l'Enginyer, i també s'hi ha posat enllumenat.

La passera per a vianants que creua la línia
del tren de França / AJ. GRANOLLERS

La nota informativa de l'Ajuntament de Granollers recorda que la construcció de la nova passera es va fer la matinada de dissabte 14 a diumenge 15 del passat juliol, i que l'obra forma part del desenvolupament del sector urbanístic situat entre la via del tren i el Passeig de la Muntanya i entre la rotonda del pont de l'Hospital, al nord, i fins pràcticament el pont del Carrer d'Agustí Vinyamata, al sud; també recorda que el referit sector és un espai on s'hi estan construint 171 habitatges i també un nou parc que comptarà amb un itinerari per a vianants i bicicletes que travessarà les diferents zones arbrades i equipades per al joc i per a l'estada; així mateix recorda que les obres les du a terme la Junta de Compensació del sector, formada per diversos propietaris. De tots aquests detalls que el comunicat del consistori repassa va informar TITULARS.CAT (bloc del 17/07/18) així com de la previsió que ja hi havia de seguir els treballs per tal d'acabar d'instal·lar la rampa de baixada connectant fins al Carrer de l'Enginyer, posar posteriorment enllumenat i que la passera es pogués fer servir cap a finals d'aquest agost, coincidint amb la Festa Major. Estaria tot, doncs, finalment fet d'acord amb allò que es preveia.

+info: http://www.granollers.cat

Reus Transport reactiva la Línia 34 de bus, que uneix centre de la ciutat i Estadi Municipal

L'empresa municipal de transport urbà Reus Transport posa novament en marxa la Línia 34 de bus a partir de dissabte, coincidint amb el partit Reus-Saragossa, el primer partit de lliga que el CF Reus juga a casa: ho ha comunicat ahir l'Ajuntament de Reus mitjançant una nota informativa que el mateix consistori ha emès. Aquesta línia, creada fa dues temporades per tal d'unir el centre de la ciutat amb l'Estadi Municipal els dies que el CF Reus juga a casa, estarà vigent tota la temporada, fins al juny de l'any que ve.

Igual que a les temporades anteriors, la Línia 34 sortirà de la Plaça de les Oques i anirà fins a l'Estadi Municipal de Reus pel Camí de l'Aleixar i la Carretera d'Alcolea del Pinar. El servei es farà amb autobús de 90 places i tindrà una freqüència de 10 minuts. Per al trajecte de tornada, el bus sortirà de l'Estadi quan acabi el partit. La línia també estarà operativa els dies de partit que hi pugui haver entre setmana. Com a exemple del funcionament del servei, si el partit de futbol comença a les 19.00h, com és cas del proper Reus-Saragossa, la línia estarà operativa a partir de les 17.10h des de la Plaça de les Oques, amb l'última sortida a les 18.50h i, en acabar el partit començarien els viatges de tornada, a les 20.54h amb el darrer trajecte a les 21.34h.

Itinerari de la Línia 34 de bus / AJUNTAMENT DE REUS

+info: http://www.reus.cat

La Plaça de Can Dachs té un renovat element de senyalització: un plafó d'informació històrica

Des de l'inici del passat juliol, la Plaça de Can Dachs, a la Garriga, compta amb un renovat element de senyalització: es tracta d'un plafó informatiu que relata breument la història de la plaça, així com la de la masia que ocupava l'espai i que li dóna nom. El text va acompanyat de diverses fotografies antigues. La placa també indica que Can Dachs és un dels punts que formen part de l'itinerari 'La Garriga medieval i moderna'.

El plafó informatiu / AJ. LA GARRIGA

Amb el referit itinerari s'aprèn que el nucli urbà actual de la Garriga té el seu origen al segle XIV i que aquest nucli no es pot entendre sense conèixer la seva evolució des d'aquella època fins a l'època moderna. A través del llegat arquitectònic i el dels espais que han quedat, l'itinerari 'La Garriga medieval i moderna', fa apreciar el valor del patrimoni en particular, i de la història en general, del nucli antic de la Garriga. Diversos són els factors essencials, en concret les aigües termals, el Camí Ral i el Rec Monar, per a explicar com i perquè va sorgir i va anar creixent el nucli de la ciutat. Can Dachs, segons informació consultable al web Visita la Garriga, es va enderrocar el 5 de desembre de 1975: desapareixia així una casa emblemàtica del centre de la Garriga, però es va evidenciar el gran espai que quedava lliure al mig del poble i les enormes possibilitats d'ús públic.

+info: http://www.lagarriga.cat

Del 2012 a enguany s'han reduït de 34 a 6 els incendis relacionats amb la sega a Catalunya

S'ha reduït a Catalunya en més d'un 80% el nombre d'incendis ocorreguts a causa de l'activitat de la sega des que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va posar en marxa, al 2012, la Campanya de la Sega per a prevenir i minimitzar precisament els risc d'incendis durant aquesta tasca agrícola: ho ha donat a conèixer el mateix Departament mitjançant una nota informativa que ha emès ahir. En concret, aquell primer any es van produir 34 incendis durant la temporada de la sega, mentre que el nombre ha estat 6 enguany.

Els sis incendis d'aquest estiu han cremat 48,08 hectàrees, pràcticament la meitat respecte del 2017. Des que al 2012 l'aleshores Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i actual Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va posar en marxa cada any la Campanya de la Sega, la tendència està sent favorable a la majoria de comarques cerealístiques, ja que van a la baixa el nombre d'incendis i les hectàrees cremades: tot això a causa de la tasca que es fa durant la campanya per part de tots els agents implicats i la col·laboració dels pagesos. Els treballs de la sega són una activitat agrària amb risc d'incendi, bàsicament perquè es duen a terme a temperatures molt elevades, amb humitats baixes i amb una vegetació fàcilment inflamable; a més, aquest perill d'incendi es concentra normalment en unes franges horàries determinades.

Evolució dels incendis relacionats amb la sega a Catalunya, del 2012 al 2018 / GENCAT.CAT

+info: http://agricultura.gencat.cat

La web de les Vies Verdes de Girona es renova i absorbeix la de Pirinexus

El format del nou web permet la navegació des de qualsevol
tipus de dispositiu i de pantalla / DIPUTACIÓ DE GIRONA

S'han fusionat en un únic lloc web el portal de les Vies Verdes de Girona i el de la ruta Pirinexus: el portal resultant té l'adreça que ja existia per al de les Vies Verdes de Girona, www.viesverdes.cat, però està totalment renovat. El nou web, segons remarca la Diputació de Girona mitjançant una nota informativa que dijous passat ha emès quant a aquest assumpte, ofereix informació de totes les rutes que gestiona el Consorci de les Vies Verdes de Girona, un organisme de la pròpia Diputació de Girona; les rutes esmentades compten actualment amb més de 350 quilòmetres i estan en procés d'ampliació. El format del nou web, que suposa una absorció del de Pirinexus per part del de les Vies Verdes de Girona, permet la navegació des de qualsevol tipus de dispositiu i de pantalla, ja es tracti d'ordinadors de diferents dimensions o bé tauletes o telèfons mòbils. Els criteris d'accessibilitat aplicats fan possible també la navegació i la lectura de la majoria de la informació del web amb accessoris per a Braille.

Aquest nou lloc web s'ha dissenyat tenint en compte els diferents públics a qui s'adreça la comunicació del Consorci de les Vies Verdes de Girona: usuaris de les rutes, públic institucional i sector privat. La informació de les rutes es diferencia de la informació institucional, de manera que se separa la informació administrativa de la turística, que està disponible en quatre idiomes. El web compleix els requisits de transparència, destaca per la incorporació dels criteris actuals d'accessibilitat i usabilitat seguint els estàndards internacionals del W3C, el World Wide Web Consortium, i està cofinançat pels plans de foment territorial del turisme, de la Generalitat de Catalunya, en concret dins del denominat 'Projecte de millora de les vies verdes de Girona com a infraestructures turístiques inclusives', que està desenvolupant el Consorci de les Vies Verdes de Girona. Va ser l'any 2006 que es va crear el web www.viesverdes.cat i s'havia renovat el 2012, mentre que el web de la ruta Pirinexus, www.pirinexus.cat, estava en funcionament des del 2013. La voluntat del Consorci de les Vies Verdes de Girona ha estat integrar en un mateix domini els dos webs per tal d'evitar duplicitats d'informació i per a millorar-ne la gestió i la usabilitat, així com la interactivitat amb l'usuari i la jerarquització de les marques, i també per a fusionar el trànsit web. A més, s'ha treballat específicament per a oferir informació dels trams de rutes accessibles i perquè qui desitgi planificar una sortida en bicicleta adaptada, cadira de rodes, tàndem, o a peu i amb assistència, puguin conèixer detalladament les possibilitats que ofereixen els traçats.

+info: http://www.ddgi.cat

França, Argentina i Alemanya concentren la majoria de maresmencs residents a l'estranger

Les darreres dades oficials situen, a 1 de gener d'enguany, en 11.116 les persones maresmenques registrades com a residents habituals a l'estranger: aquesta xifra és un 7,18% superior a la d'un any abans. França, Argentina i Alemanya són per aquest ordre de rellevància els tres principals països de destí. Totes aquestes dades queden reflectides a l'informe Padró d'habitants residents a l'estranger. Any 2018, datat del passat juny i elaborat per l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, en base al PHRE (Padró d'habitants residents a l'estranger) de l'Idescat.

En relació a l'1 de gener de l'any passat s'han detectat importants creixements de població del Maresme a Irlanda, on ha augmentat un 46,51%; a Noruega, on l'augment ha estat d'un 22,22%; i a Gàmbia, on s'ha incrementat un 20,86%. En canvi, Turquia, Filipines i Cuba han registrat els més intensos descensos de maresmencs residents habituals: -75%, -12,5% i -6,67% respectivament. El municipi del Maresme amb un increment relatiu més intens de la seva població resident habitual a l'estranger ha sigut Òrrius, amb un 200%. Sant Iscle de Vallalta i Tordera són els únics municipis de la comarca on les seves respectives poblacions residents a l'estranger, en relació a un any abans, no han augmentat: en tots dos casos s'ha produït descens. Mataró, capital de la comarca, és del Maresme el municipi amb més persones residents a l'estranger seguit de Calella, Premià de Mar, Pineda de Mar i el Masnou. Sempre segons el referit informe de l'Observatori de Desenvolupament Local i en relació al que el propi Consell Comarcal del Maresme ha emès dijous una nota informativa, el volum de població maresmenca que ha marxat a viure a l'estranger s'ha gairebé triplicat des del 2009, situant el Maresme com la quarta comarca catalana amb major nombre de persones residents a l'estranger, amb una concentració del 3,67% del total català.

Infografia interactiva quant a la població del Maresme que resideix habitualment a l'estranger, a 1 de gener d'enguany / CCMARESME

+info: http://www.ccmaresme.cat

La Gorja d'Olduvai és tema d'un monogràfic a 'Journal of Human Evolution'

Ignacio de la Torre, del UCL, i Rafael Mora, del CEPAP, han realitzat conjuntament dues anàlisis d'aquest volum

Recerca de la UAB a Olduvai / UAB

En el seu volum 120, corresponent al juliol passat i de caràcter monogràfic, la prestigiosa revista Journal of Human Evolution resumeix l'activitat desenvolupada entre els anys 2008 i 2016 a la Gorja d'Olduvai, a Tanzània, per un equip multidisciplinari compost d'investigadors internacionals coordinats per Ignacio de la Torre, de l'Institute of Archaeology del University College of London (UCL Institute of Archaeology). Entre els articles d'aquest volum hi ha un quant a l'anàlisi de l'instrumental lític del jaciment olduvaià HWK EE i un altre quant a l'anàlisi del mateix tipus al jaciment acheulià EF-HR: totes dues anàlisis realitzades conjuntament pel propi Ignacio de la Torre i Rafael Mora, director del CEPAP, el Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Segons remarquen fonts de la pròpia UAB mitjançant una nota informativa que la universitat ha emès quant a aquest assumpte el passat dia 2, els resultats exposats als dos articles referits tenen implicacions quant al significat dels canvis en la forma, i possiblement en la funció, de l'instrumental lític. Els materials recuperats permeten aprofundir en les implicacions relacionades amb la substitució dels 'choppers', o cants tallats, que caracteritza l'Olduvaià, pel bifaç, o destral de mà, un nou instrumental que defineix l'Acheulià. Els canvis en la captació de matèries primeres i la seva gestió mitjançant diverses tècniques de talla que estan darrere d'aquests sistemes tècnics diferents denoten profundes transformacions en l'organització social i en l'entorn cognitiu, que posen de manifest la desaparició de l'Homo habilis i la irrupció de l'Homo erectus, considerat a nivell paleoantropològic una forma propera als actuals Homo sapiens. Fins fa escasses dècades considerada el bressol de la humanitat, la Gorja d'Olduvai representa una monumental base de dades composta per nombrosos jaciments que se succeeixen i superposen al llarg d'aquest congost, on està l'origen de la reconstrucció biològica i social de l'Homo habilis i de l'Homo erectus o Homo ergaster.

+info: http://www.uab.cat

Hi haurà enllumenat per a la façana de l'Escola Teresa Claramunt, a Sabadell

Al final d'agost començaran a Sabadell els treballs per a donar llum al tram de vorera de la Carretera de Molins que correspon a la façana de l'Escola Teresa Claramunt, façana que no havia estat il·luminada: ho han donat a conèixer fonts de l'Ajuntament de Sabadell mitjançant una nota informativa que divendres passat el consistori ha emès. El pressupost per a fer aquest enllumenat públic és de 25.429,72 euros.

Façana de l'Escola Teresa Claramunt / AJ. SBD; GOOGLE

L'actuació consisteix, d'una banda, a instal·lar 10 fanals amb lluminàries LED a la Carretera de Molins de Rei, entre el Carrer de Jacint Verdaguer i el Carrer de Permanyer. D'altra banda, a col·locar dos fanals més, però amb funció de projectors, a la façana del centre escolar i amb nova tecnologia que permetrà canviar-los de color en funció del criteri municipal o dels requeriments pedagògics d'aquesta escola. En concret, sempre segons expliquen les referides fonts de l'Ajuntament de Sabadell a l'esmentada nota, aquest agost s'iniciaran els treballs d'obra civil, que es corresponen amb la rasa, els cables i les fixacions, i que és previst que s'acabin abans de començar el curs; la instal·lació pròpiament dels fanals es farà ja iniciat el curs, però no implicarà cap destorb per a qui transiti per la vorera.

+info: http://www.sabadell.cat

L'IVGS català a preus corrents cresqué un 2,9% interanual el passat juny

A preus corrents l'Índex de Vendes a les Grans Superfícies (IVGS) de Catalunya ha augmentat al juny del 2018 un 2,9% interanual, segons comunica l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) mitjançant una nota informativa que ha emès el passat dia 1. L'IVGS fa el seguiment de les grans superfícies no especialitzades d'una superfície de venda superior a 2.500 metres quadrats, i no inclou les estacions de servei. Per grups de productes, la variació interanual al juny ha estat d'un augment del 3,5% quant a les vendes dels no alimentaris i, pel que fa als d'alimentació, d'un augment del 2%.

En l'acumulat dels primers sis mesos del 2018, sempre segons la referida nota de l'Idescat, la variació de l'IVGS ha estat del -2,5% respecte al mateix període de l'any anterior. Les vendes acumulades en aquest període mostren variacions negatives tant dels productes d'alimentació, en un -1,4%, com de la resta de productes, en un -3,2%, degut als forts decrements registrats els mesos de gener, abril i maig. A preus constants, eliminant per tant l'efecte dels preus, l'índex mostra un increment interanual de l'1% el passat juny; i per grups de productes, les vendes d'alimentació disminueixen un 0,6%, mentre que la resta de productes augmenten un 2,3% en el mateix període.

Taula detallada de dades de l'IVGS de Catalunya del juny passat. L'índex contempla les grans superfícies no especialitzades d'una superfície de venda superior a 2.500 m²; excepte estacions de servei / IDESCAT

+info: https://www.idescat.cat

Cardona habilita junt al Camp de Vida Activa una zona d'aparcament per a autocaravanes

L'Ajuntament de Cardona ha remodelat, per a crear una zona d'aparcament per a autocaravanes, part de l'aparcament existent al costat del Camp de Vida Activa, el mateix consistori ha comunicat mitjançant una nota informativa que dijous passat ha emès. El projecte deriva de la política consistorial quant a millora de les infraestructures viàries i dóna resposta dins la vila a l'auge que, segons es remarca a la referida nota, ha experimentat el fenomen de l'autocaravanisme a Catalunya en els darrers anys.

Part remodelada de l'aparcament / AJ. CARDONA

Hi haurà en aquesta zona de serveis sistemes de buidatge d'aigües grises, que són les de dutxa, lavabo i pica, i també sistemes de buidatge d'aigües negres, que són les fecals; així mateix l'àrea tindrà preses d'aigua potable i dipòsits per a recollida de residus sòlids domèstics; disposarà també de panells informatius per al correcte ús de les instal·lacions. Les autocaravanes hauran d'estar estacionades i en cap cas es permetrà l'acampada. Els vehicles no podran desplegar mecanismes i no es permetrà col·locar taules ni cadires. Des de l'Ajuntament de Cardona es posa èmfasi en l'ús de l'àrea exclusivament per a autocaravanes i que no es permet rentar el cotxe.

+info: http://www.cardona.cat

52 sol·licituds rebudes per a l'ús d'alguna de les parcel·les dels horts de Cova Solera, a Rubí

Són parcel·les destinades a fer agricultura ecològica d'autoconsum

Horts municipals de Cova Solera / AJ. RUBÍ

L'Ajuntament de Rubí ha rebut un total de 52 sol·licituds d'interessats a poder fer ús per a l'autoconsum, i seguint les tècniques de l'agricultura ecològica, alguna de les parcel·les dels horts municipals de Cova Solera, el mateix consistori ha donat a conèixer mitjançant una nota informativa que ha emès ahir. S'oferien un total de 65 autoritzacions de tres anys de durada, de les quals 16 s'havien reservat prèviament a persones derivades pels Serveis Socials. La resta estaven distribuïdes de la següent manera en funció dels altres col·lectius als quals estaven destinades: 16 per a pensionistes, 16 per a persones aturades de llarga durada, 15 per a d'altra ciutadania interessada i dues per a entitats. Segons els diferents perfils, les sol·licituds rebudes es distribueixen d'aquesta manera: 20 són de pensionistes, quatre de persones que són a l'atur des de fa un any o més, 27 d'altra ciutadania interessada i una d'una entitat; de totes aquestes, cinc s'han hagut de desestimar perquè no complien els requisits del concurs públic. Des d'ahir mateix, pot consultar-se en línia la relació provisional de sol·licituds admeses i excloses i, si es considera oportú, poden formular-se al·legacions. Ja que el nombre de sol·licituds d'alguns dels perfils supera les autoritzacions ofertades, es farà un sorteig públic per a la seva resolució.

Aquells qui obtinguin finalment autorització podran utilitzar una superfície de terra de conreu de 39 m², de forma individual o col·laborativa amb altres usuaris, d'acord amb els objectius del programa d'horts municipals. Els beneficiaris disposaran d'1 m³/m² anual d'aigua, i si se supera aquest consum d'aigua s'haurà de pagar; així mateix tindran taquilles personals i lavabo situats en un edifici comunitari; a canvi, hauran d'abonar la corresponent taxa municipal per utilització privativa del domini públic, que ascendeix a 57,9 euros per any, tot i que es contemplen diverses bonificacions. Els horts municipals d'aquest projecte que està impulsat pel propi Ajuntament de Rubí són ecològics, i les persones que no tinguin coneixements acreditables en aquesta matèria hauran de fer-ne un curs per tal de complir amb els deures establerts. Amb el concurs que s'ha dut a terme per a l'atorgament dels referits horts es persegueix diversos objectius: en l'àmbit de l'agricultura ocupacional, es pretén oferir una activitat d'oci que millori el benestar personal de rubinencs a l'atur o en risc d'exclusió; millorar l'alimentació i el subministrament d'aliments a través de l'autoconsum de les parcel·les individuals de l'hort, i oferir un entorn de relació social sa i col·laboratiu on tots els usuaris puguin participar del projecte i de les decisions; pel que fa a la inserció laboral, es vol donar eines i suport a la ciutadania en àmbits relacionats amb l'agricultura, el processat i la distribució d'aliments; i paral·lelament, es busca fomentar la producció de verdures ecològiques a la ciutat.

+info: https://www.rubi.cat

Màximes d'al voltant de 40 ºC a Catalunya a prop de la costa arran de l'últim episodi de calor

Tot i que la matinada de dimarts passat encara va ser molt càlida a bona part de Catalunya, la temperatura va començar a baixar deixant lentament enrere un episodi de calor que s'ha allargat gairebé dues setmanes, amb valors especialment elevats a prop de la costa durant el cap de setmana del 4 i 5 d'agost, ha comunicat el Servei Meteorològic de Catalunya, el Meteocat, mitjançant una nota informativa que dimarts passat mateix ha emès. D'aquest episodi de calor el més destacat ha sigut la persistència de la calor el cap de setmana a les comarques del Litoral i Prelitoral, amb màximes de temperatura al voltant dels 40 ºC en indrets poc habituals, en concret a prop de la costa: a diversos sectors del Litoral i fins i tot arran de mar; i sobretot amb valors de temperatura nocturna que en alguns sectors de la ciutat de Barcelona i també a l'Empordà amb prou feines van baixar dels 30 ºC.

Si bé a moltes comarques de l'interior, sempre segons la referida nota informativa del Meteocat, la calorada no ha estat excepcional i es van assolir valors més elevats fa tot just un any, prop de la costa hi ha sectors on ha estat l'onada de calor més important des de la de l'agost del 2003, que aleshores va culminar un estiu històricament càlid. Al Pirineu, en canvi, la calorada ha estat molt més moderada i no s'hi ha superat ni un sol dia el llindar de calor intensa. L'episodi ha estat provocat per una massa d'aire càlid provinent del nord d'Àfrica, primer amb una dorsal anticiclònica discreta, que es va fer més marcada coincidint amb l'aire més càlid afectant de ple l'oest de la Península Ibèrica.

Temperatura màxima a Catalunya, en ºC: 4 d'agost de 2018 / METEOCAT

Temperatura màxima a Catalunya, en ºC: 5 d'agost de 2018 / METEOCAT

+info: http://www.meteo.cat

Pressupostada la consolidació del basament de la Torre de l'Homenatge, a Òdena

Torre de l'Homenatge / DIBA

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament d'Òdena el projecte executiu de consolidació del basament de la Torre de l'Homenatge: ho ha comunicat la pròpia la corporació supramunicipal mitjançant una nota informativa que ha emès dijous. Els estudis previs i el projecte bàsic i executiu, que han costat 20.000 euros, els ha dirigit l'SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) de la Diputació. El pressupost previst pròpiament per al projecte de consolidació és de 160.000 euros.

Del Castell d'Òdena i de l'antic poble murallat, la Torre de l'Homenatge és la part principal que encara es conserva amb tota la seva esplendor i tindria els seus orígens al segle XIII. Va ser el 1986 quan la Diputació de Barcelona restaurà aquesta antiga torre de defensa, element simbòlic de la població, i el 2003 va consolidar la cara nord del basament. El nou projecte és precisament una continuació de les obres portades a terme el 2003 i la finalitat és evitar la degradació del terreny rocós on s'assenta la torre i que està format en gran part per guix. El conjunt del castell i del poble murallat es troba de fet sobre el referit tossal abundant en guix i conegut com el Turó del Castell. Aquest conjunt patrimonial presideix l'actual municipi i en resten, a banda de la torre, part de les línies de defensa i alguns antics habitatges. El Castell d'Òdena està declarat BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) per la Generalitat.

+info: https://www.diba.cat

La fàbrica d'Ercros a Cerdanyola baixa un 17% el seu índex d'emissions el 2017 respecte al 2016

A la fàbrica que Ercros té a Cerdanyola del Vallès s'ha reduït l'índex d'emissions un 17% l'any 2017 respecte del 2016, han comunicat fonts de la pròpia Ercros mitjançant una nota informativa que l'empresa ha emès abans-d'ahir l'altre. L'esmentat índex mesura les substàncies emeses a l'aire i a l'aigua i els residus que es generen, i respon al compromís de la companyia amb el medi ambient i la sostenibilitat; en aquest sentit, l'any passat, el grau de compliment d'Ercros quant als set codis de pràctiques de gestió del programa 'Responsible Care' va ser del 97,7%, per sobre de la mitjana del conjunt de les empreses que estan adherides de l'Estat espanyol.

Des del 1994 Ercros està voluntàriament adherida al programa 'Responsible Care', que té per objectiu aconseguir que les empreses químiques assoleixin millores contínues en relació a la seguretat i la protecció de la salut dels treballadors, la protecció de les persones i les instal·lacions, el medi ambient, la tutela del producte, la comunicació i la transparència. Amb una plantilla de gairebé 100 persones, el centre d'Ercros a Cerdanyola del Vallès, pertany a la divisió de química intermèdia de l'empresa i produeix més de 268 tipus de compostos per a emmotllar, amb aplicacions molt variades: des de material elèctric, com interruptors i endolls, a tapes i seients de sanitaris, passant per taps per a la indústria cosmètica, botons, boles de billar o vaixelles. La fàbrica té homologat el seu sistema de gestió del medi ambient segons la norma ISO 14001; el de la qualitat, segons la norma ISO 9001, i el de la prevenció, segons la norma OHSAS 18001. De l'adhesió d'Ercros al programa 'Responsible Care', així com de les característiques de la fàbrica d'Ercros a Cerdanyola del Vallès, ja havia donat informació TITULARS.CAT (bloc del 24/08/2015 i del 12/08/2016).

Vídeo quant al programa 'Responsible Care' / ICCA-CHEM.ORG; YOUTUBE

+info: http://www.ercros.es

Noves utilitats implementades per a millorar i ampliar les prestacions del Geoportal de Reus

L'Ajuntament de Reus ha incorporat novetats al Geoportal, el mapa web de la ciutat i que integra en una mateixa plataforma el mapa virtual de Reus amb serveis avançats de localització i informació cartogràfica, el mateix consistori ha comunicat mitjançant una nota informativa que divendres passat ha emès. Les noves utilitats implementades milloren i amplien les prestacions que ofereix l'eina, amb informació quant a serveis municipals i els límits administratius.

A remarcar com a novetats principals hi ha: la finestra emergent millorada de les línies d'autobús, amb informació del recorregut, connexions, parades de la línia i foto específica de cada parada; la creació del servei de sentits de circulació viària; la diferenciació dels aparcaments entre els gestionats per l'Ajuntament, els privats i les àrees d'aparcament provisional; la localització, amb informació detallada, dels contenidors soterrats i en superfície; i la informació quant a divisions administratives, números de districte i números de seccions censals. El Geoportal de Reus està impulsat pel Departament de Cartografia del Servei de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions del consistori.

Captura de pantalla de l'actualitzat Geoportal de Reus / AJUNTAMENT DE REUS

+info: http://www.reus.cat

L'any passat el 31,11% dels llocs de treball a la indústria maresmenca ha provingut del tèxtil

Segons l'anàlisi fet per l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les empreses maresmenques del tèxtil van tenir al 2017 una mitjana de 6.079 llocs de treball; aquesta xifra indica que, en el sector industrial comarcal, el 31,11% dels llocs de treball, considerant de forma conjunta els de tipus assalariat i autònom, l'aporta el tèxtil: són dades de l'informe Situació Laboral. Indústries Tèxtils. Informació anual, any 2017, datat del passat abril i en relació al qual el Consell Comarcal del Maresme ha emès dijous passat una nota informativa.

De les dues divisions en les que, en base a la CCAE-2009 (Classificació Catalana d'Activitats Econòmiques), es divideix el subsector econòmic de les indústries tèxtils, que són indústria tèxtil, amb codi 13, i confecció de peces de vestir, amb codi 14, és aquesta darrera la que ha tingut un millor comportament, ja que ha registrar una mitjana anual de 3.485 llocs de treball, 53 més que un any abans, mentre que a la indústria tèxtil ha hagut una mitjana de 2.594 llocs de treball, un -0,19% respecte al 2016. En base a les dades del Registre Mercantil, l'informe remarca que les indústries tèxtils són les que ocupen el primer lloc a la comarca en termes de facturació: el 13,8% del total, en aquest cas de forma agregada amb la indústria del cuir i calçat, que té codi 15 de la CCAE-2009; a això s'afegeix el pes dins de la demarcació de Barcelona, i és que les empreses maresmenques facturen el 23,7% del subsector en aquest àmbit geogràfic.

Llocs de treball en total a les indústries tèxtils del Maresme: mitjanes anuals. Evolució 2008-2017. Els codis 13 i 14 corresponen respectivament a la indústria tèxtil i a la confecció de peces de vestir, segons divisió de la CCAE-2009 / INFORME SITUACIÓ LABORAL. INDÚSTRIES TÈXTILS. INFORMACIÓ ANUAL, ANY 2017 (CCMARESME; GENCAT)

+info: http://www.ccmaresme.cat

Els serveis de l'AOC han comportat per al CCVOC haver-se estalviat en 15 anys 207.639,19 euros

Logo del Consorci AOC / AOC

D'acord amb la metodologia del Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC, o AOC) per a determinar l'estalvi econòmic que suposa la implantació dels seus serveis d'administració electrònica, en el cas del Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVOC), des del 2003 fins al mes passat, ha hagut un estalvi de 207.639,19 euros: ho ha comunicat el propi Consell Comarcal mitjançant una nota informativa que dijous passat ha emès. En aquests 15 anys al CCVOC s'han fet 17.863 tràmits electrònics ben diversos entre els quals s'hi inclouen, per exemple, instàncies, notificacions, factures electròniques i anuncis.

Logo del CCVOC / CCVOC

Consell Comarcal i AOC han signat des del 2006 successius convenis de col·laboració per a la prestació de serveis d'assistència tècnica a les administracions locals de la comarca per a la millora en l'oferta dels serveis públics mitjançant la utilització de les TIC. Un dels objectius principals dels convenis ha estat precisament col·laborar en la implantació dels serveis d'administració electrònica del Consorci AOC: aquests serveis, també segons les dades de l'AOC, han aconseguit un estalvi de 25.598.884 euros al conjunt d'administracions locals de la comarca, gràcies a haver fet un total de 3.672.962 tràmits en línia.

+info: http://www.ccvoc.cat

Santa Coloma de Queralt té piscines municipals renovades amb ajut de la Diputació de Tarragona

L'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt ha renovat les seves piscines municipals amb el suport de la Diputació de Tarragona: ho ha comunicat la pròpia Diputació mitjançant una nota informativa que dijous passat ha emès. La millora d'aquestes instal·lacions municipals ha consistit en l'enderroc i anivellació de la piscina i en la construcció d'una nova piscina infantil, reubicant-la i adaptant-la a la normativa actual. A més, s'ha dotat aquestes instal·lacions de nous vestuaris, bar i infermeria.

En concret, les obres a les piscines municipals de Santa Coloma de Queralt han comptat amb un ajut de la Diputació de Tarragona de 137.392 euros, procedent del Pla d'Acció Municipal (PAM) 2018. El PAM preveu injectar més de 80 milions d'euros a municipis i entitats descentralitzades del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre al llarg del període 2017-2020. Aquests ajuts tenen com a objectiu ajudar-los a fer realitat nous projectes i a sufragar les despeses corrents.

Les piscines municipals de Santa Coloma de Queralt, després de les actuacions realitzades / DIPTA

+info: http://www.dipta.cat

Juliol, a gran part de Catalunya, ha estat càlid

El mes de juliol s'ha de qualificar de càlid a gran part de Catalunya, especialment al Prelitoral i a la Serra de l'Albera, mentre que ha estat normal a les parts més elevades del Pirineu: ho ha donat a conèixer el Servei Meteorològic de Catalunya, el Meteocat, mitjançant una nota informativa que el passat dimecres ha emès. Meteorològicament, el mes de juliol ha estat caracteritzat per un desplaçament en superfície de l'anticicló Atlàntic a l'oest i fins i tot ubicat una mica al nord de la seva posició habitual.

Aquest desplaçament en superfície de l'anticicló Atlàntic, juntament amb una ondulació cap al nord del corrent en jet, vent de l'oest, ha facilitat l'entrada de masses càlides tropicals que han provocat una anomalia tèrmica positiva a gran part del territori. Però igualment és remarcable el pas de solcs que afectaven els nivells mitjans de la troposfera amb aire relativament fred. La temperatura elevada en superfície i la presència d'aire fred en altura, sempre segons la referida nota informativa del Meteocat, ha afavorit la formació de ruixats i tempestes, que han afectat principalment el Pirineu i Prepirineu, però que de forma esporàdica arribaven a altres punts de Catalunya. Resulten destacables les tempestes que van afectar el territori els dies 16 i 24 de juliol, amb unes quantitats de precipitació poc habituals a punts del Litoral i del Prelitoral Central i Nord.

Temperatura mitjana mensual a Catalunya, en ºC: juliol 2018 / METEOCAT

Precipitació acumulada a Catalunya, en mm: juliol 2018 / METEOCAT

+info: http://www.meteo.cat

Inicialment aprovat el PLH de Granollers 2018-23

A la sessió plenària del passat 31 de juliol, l'Ajuntament de Granollers va aprovar inicialment el Pla Local d'Habitatge (PLH) del municipi per al període 2018-2023, sotmetent-lo a informació pública durant 30 dies. El PLH, document elaborat amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, llista un total de 33 actuacions, una bona part de les quals el consistori ja portava a terme, com les relacionades amb l'incentiu del lloguer, l'assistència quant a sosteniment de la llar i pobresa energètica, i l'adquisició d'habitatges municipals, entre d'altres. Facilitar l'accés i el sosteniment de l'habitatge, actualitzar i millorar el parc d'habitatges i desenvolupar polítiques d'habitatge a la conurbació de Granollers són els tres objectius generals que planteja el PLH.

Vista de Granollers / AJ. GRANOLLERS

Entre les actuacions noves que proposa el document hi ha la construcció d'habitatges de protecció pública de lloguer, que es preveu que es pugui dur a terme amb construcció directa per part de l'Ajuntament de Granollers o mitjançant la cessió de sòl públic municipal a cooperatives d'habitatge que vulguin fer-se càrrec de l'edificació; en aquest sentit el 27 de setembre es farà a l'Oficina d'Habitatge una sessió divulgativa per a debatre sobre aquest model de producció d'habitatge públic. Altres propostes noves del PLH 2018-23 són elaborar un estudi específic quant a l'habitatge desocupat a Granollers, ajuts per a la millora de l'eficiència energètica, auditories energètiques en habitatges i desenvolupament de polítiques d'habitatge tenint en compte Granollers i la seva conurbació. L'últim Pla d'Habitatge de l'Ajuntament de Granollers era del 2006.

+info: http://www.granollers.cat

Vacarisses aprova cedir un espai del poliesportiu per a iniciar el desplegament de la fibra òptica

D'altra part, modifica el Reglament de Participació Ciutadana: així, respecte al reglament del futur Consell de Vila s'eviten divergències

El primer pas per tal de desplegar el cablejat de fibra òptica a Vacarisses és la instal·lació d'un CPD, un Centre de Processament de Dades, al poliesportiu municipal, prèvia sol·licitud de l'empresa Connecta Fibra-Comunicacions Integrals de Catalunya SL: això permetrà oferir el servei a les empreses del Polígon Industrial Can Torrella; en concret se cedirà durant 15 anys un espai d'un metre quadrat de l'equipament municipal. Aquest període durant el qual se cedirà l'espai va protagonitzar el debat del Ple de l'Ajuntament de Vacarisses del passat 26 de juliol, centrat en l'accés al poliesportiu per part d'una empresa externa. L'altre punt de l'ordre del dia tractava la modificació del Reglament de Participació Ciutadana, aprovat el 2014.

Poliesportiu municipal de Vacarisses / AJ. VACARISSES

Quant a la mesura referida al poliesportiu, va quedar aprovada però no per unanimitat, malgrat totes les explicacions del regidor d'Esports, Pere Casas, que no van convèncer UIPV (Unió Independent per Vacarisses). Casas, en la seva intervenció explicà que, abans d'acceptar-ho, s'ha comprovat que la cessió de l'espai no interferirà en la prestació del servei que ofereix la instal·lació esportiva; a més, va assegurar que les visites programades es faran a les hores d'obertura de l'equipament i, en cas d'avaria, sempre s'hi accedirà en companyia de personal de l'Ajuntament de Vacarisses. "No veiem clares les contrapartides de comprometre'ns a 15 anys", va dir el regidor independent Salvador Boada, en la línia de la postura final d'oposició adoptada pel seu partit. Per la seva banda, i per tal de cloure aquest punt, l'alcalde del municipi, Antoni Masana, va dir: "el més important és que la fibra òptica arribi, per fi, a Vacarisses". En relació al Reglament de Participació Ciutadana: el motiu del canvi és que els articles d'aquest text no divergeixin amb el reglament de funcionament del futur Consell de Vila; aquest punt es va aprovar per unanimitat. El Consell de Vila serà un òrgan municipal de caràcter sectorial i complementari, en relació al qual ha informat TITULARS.CAT (bloc del 10/04/2018 i del 15/05/2018).

+info: http://www.vacarisses.cat

Les veus de dona protagonitzen els Capvespres Musicals 2018, al Museu de la Mediterrània

Per tercer any consecutiu el Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí, du a terme els Capvespres Musicals. S'han programat, durant tres dimarts seguits i sempre a les 20.00h a la terrassa d'aquest equipament, tres concerts gratuïts de petit format per tal d'apropar la música popular més íntima i apassionada. Enguany les veus de dona protagonitzen aquests concerts, oferint així visibilitat a propostes artístiques actuals, singulars, de qualitat i protagonitzades per dones.

Un instant de l'actuació de Marta Rius, dimarts passat.
D'esquerra a dreta: Queralt Camps, Guillem Ballaz i Marta
Rius / MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA; TWITTER

Aquesta edició dels Capvespres Musicals compta amb la participació d'artistes que són referents en l'escena d'arrel catalana, en concret: Marta Rius, cantant i acordionista, qui, acompanyada pel violinista i guitarrista Guillem Ballaz i per la contrabaixista Queralt Camps, ja ha actuat dimarts passat, oferint el concert 'No em deixis caure'; Meritxell Gené, cantant i guitarrista, qui actua dimarts vinent, oferint el concert 'Branques'; i Neila Benbey, cantant que, acompanyada del grup la Kavanakband i oferint el concert 'La llum del Mediterrani', posarà fi als Capvespres Musicals 2018 el proper 14 d'agost. La qualitat i singularitat d'aquestes propostes artístiques ve avalada per la tria que ha realitzat el músic tenora Jordi Molina, establert a Torroella de Montgrí i col·laborador habitual del Museu de la Mediterrània, on fa d'assessor en aspectes de música i de cultura popular: en aquest cas exerceix com a programador d'aquest cicle. Les actuacions musicals estan maridades amb vins del celler Mas Geli, de Pals.

Programa dels Capvespres Musicals 2018 / MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA

+info: https://www.museudelamediterrania.cat

El Parc Natural de l'Alt Pirineu compleix 15 anys

Límits actuals i ampliació del Parc Natural
de l'Alt Pirineu / GENCAT.CAT

L'1 d'agost del 2003 es va crear el Parc Natural de l'Alt Pirineu: va ser en aqueixa data, de la qual ahir per tant es van complir 15 anys, que es va publicar al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) el Decret 194/2003 pel qual, com a Parc Natural de l'Alt Pirineu, quedaven declarats certs àmbits del la comarca del Pallars Sobirà i de la de l'Alt Urgell. El parc té 19 portes d'entrada principals, 7 centres d'informació al visitant, així com 18 centres d'interpretació associats de titularitat pública i privada per a facilitar la descoberta d'aquest indret. Es preveu commemorar l'efemèride en actes previstos per als propers mesos, fent balanç de tota la feina que durant aquest temps s'ha fet.

Mitjançant la inversió impulsada pel Parc Natural de l'Alt Pirineu en equipaments d'ús públic durant aquests 15 anys, ja es compta amb més de 950 quilòmetres de xarxa de camins senyalitzats, 23 miradors panoràmics nous, millores diverses als 11 refugis guardats i 9 refugis lliures, i 78 itineraris nous a peu de diferent dificultat, alguns d'ells adaptats a persones amb mobilitat reduïda, d'acord amb la voluntat del parc d'apropar tothom la riquesa natural, geològica i cultural de les seves valls. Alguns dels pics més emblemàtics del Parc Natural de l'Alt Pirineu són: la Pica d'Estats, que amb 3.143 metres és el més alt de Catalunya; el Sotllo, de 3.072 metres; Monteixo, de 2.905 metres; el Mont-roig, de 2.863 metres; el Moredo, de 2.750 metres; Salòria, de 2.789 metres; i Certascan, de 2.853 metres. D'aquest últim és destacable que compta amb l'estany d'origen glacial més gran del vessant sud dels Pirineus; en total el Parc Natural de l'Alt Pirineu té 144 estanys d'aquest tipus. D'altra banda, segons des del propi Parc Natural de l'Alt Pirineu es detalla mitjançant una nota informativa emesa el passat 13 de juliol, el Govern català ha aprovat, l'ampliació dels límits, cosa que suposarà la inclusió de prop de 9.500 hectàrees noves al Parc Natural de l'Alt Pirineu: es passarà, en concret, de 69.850,30 hectàrees a 79.317,21; es tanca, així, un procés iniciat l'any 2012, a petició de diversos ajuntaments de les dues comarques que, en virtut del referit Decret 194/2003, conformen l'àmbit d'aquest entorn.

La Pica d'Estats, al fons, i reflectida sobre l'Estanyet d'Aixeus / GENCAT.CAT

+info: http://parcsnaturals.gencat.cat