Els insecticides neonicotinoids, restringits per la
Unió Europea, la UE, per tal de protegir les abelles i altres pol·linitzadors, interfereixen en els mètodes biològics de control de plagues, fins i tot en dosis residuals: així ho revela
Extremely low neonicotinoid doses alter navigation of pest insects along pheromone plumes, una recerca liderada per la
Universitat de Lleida, la UdL, i publicada en línia el 31 de maig a la revista
Scientific Reports, del grup
Nature. Aquesta recerca destaca que, a dosis subletals, el tiacloprid redueix la capacitat de l'insecte per a localitzar les feromones sexuals, fet que pot minvar l'eficàcia dels sistemes de control amb aquest tipus d'atraients.
|
Detall de les antenes d'un mascle d'arna, on hi ha el sentit de
l'olfacte, amb què detecten la feromona de la femella / UVIC-UCC |
Amb aquest estudi de laboratori, del qual la pròpia
UdL i la
Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, la UVic-UCC, se n'han fet ressò cadascuna mitjançant una nota informativa que han emès ahir, s'alerta que amb nivells extremadament baixos del neonicotinoid tiacloprid, i que únicament matarien 10 individus de cada milió, ja s'observen efectes perjudicials en les respostes de navegació dels insectes a les feromones. Els investigadors de l'
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, l'ETSEA, de la
UdL, encapçalats pel professor César Gemeno i amb la col·laboració de Josep Bau, biòleg de la
UVic-UCC, han estudiat, en concret, l'impacte dels neonicotinoids en tres espècies de lepidòpters plaga: el cuc de les pomes o carpocapsa (
Cydia pomonella), l'arna oriental del préssec (
Grapholita molesta) i el corc del raïm (
Lobesia botrana).
+info:
http://www.udl.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada