Interferència dels insecticides neonicotinoids pel que fa al control de plagues amb feromones

Els insecticides neonicotinoids, restringits per la Unió Europea, la UE, per tal de protegir les abelles i altres pol·linitzadors, interfereixen en els mètodes biològics de control de plagues, fins i tot en dosis residuals: així ho revela Extremely low neonicotinoid doses alter navigation of pest insects along pheromone plumes, una recerca liderada per la Universitat de Lleida, la UdL, i publicada en línia el 31 de maig a la revista Scientific Reports, del grup Nature. Aquesta recerca destaca que, a dosis subletals, el tiacloprid redueix la capacitat de l'insecte per a localitzar les feromones sexuals, fet que pot minvar l'eficàcia dels sistemes de control amb aquest tipus d'atraients.

Detall de les antenes d'un mascle d'arna, on hi ha el sentit de
l'olfacte, amb què detecten la feromona de la femella / UVIC-UCC

Amb aquest estudi de laboratori, del qual la pròpia UdL i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, la UVic-UCC, se n'han fet ressò cadascuna mitjançant una nota informativa que han emès ahir, s'alerta que amb nivells extremadament baixos del neonicotinoid tiacloprid, i que únicament matarien 10 individus de cada milió, ja s'observen efectes perjudicials en les respostes de navegació dels insectes a les feromones. Els investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, l'ETSEA, de la UdL, encapçalats pel professor César Gemeno i amb la col·laboració de Josep Bau, biòleg de la UVic-UCC, han estudiat, en concret, l'impacte dels neonicotinoids en tres espècies de lepidòpters plaga: el cuc de les pomes o carpocapsa (Cydia pomonella), l'arna oriental del préssec (Grapholita molesta) i el corc del raïm (Lobesia botrana).

+info: http://www.udl.cat